D'un article titulat
“El 85 per cent de la lectura digital és pirata”, de Sergio
Vila-Sanjuán al suplement “cultura/s” (conversa amb un editor):
-Deixa estar aquestes xifres. Estem en un moment crucial. Amb el perfeccionament dels e-books i les tauletes, realment és ara quan el públic espanyol està començant a fer el gran salt a la lectura digital.
-Però això ja se
sabia. No estàvem preparats?
-El que no sabíem i no
ens imaginàvem és fins quin punt aquest salt s'està fent de franc.
El problema no és que la gent passi de llegir en paper a llegir a
fer-ho en tauleta, sinó que ha passat de pagar per un llibre a tenir
la idea que tota la lectura digital és sempre gratuïta. Qualsevol
que compra un e-book comença a fer-lo servir per descarregar obres
piratejades accessibles a la xarxa. I actualment hi són totes.
Suposo que fins i tot les teves. No les has buscat?
-Em deprimeix
reconèixer-ho. Però sí, estan disponibles.
-Doncs això. Els
editors calculen que en aquest moment aproximadament el 85 per cent
de la lectura digital de llibres és pirata. I el Govern no hi fa
res. La llei Sinde és insuficient per aturar el procés. Els editors
de música ens diuen que si no reaccionem ràpid, acabarem igual que
ells, amb el sector desmantellat. I la del llibre encara és la
primera indústria cultural del país.
...
L'article continua, però jo el deixo en el paràgraf anterior. Mentre anava llegint tenia una sensació estranya que de seguida vaig identificar. Si hagués llegit l'article en la seua versió en castellà, tot m'hauria semblat molt normal i les meues primeres impressions suposo que haurien estat relacionades amb els fets que s'expressen en la conversa; en canvi, en llegir-lo en català, el meu pensament va reduir automàticament el context i el conjunt no m'acabava de lligar. Tot i que es parla de “públic espanyol”, inconscientment govern, editors, país, etc. eren els d'aquí en la meua ment. I, sobretot, va escandalitzar-me la xifra del 85 per cent de llibres (en català?) piratejats, perquè asseguraria que el percentatge és infinitament menor, segurament per qüestions ètiques.
9 comentaris:
m'escandalitza (aisss que poc obert sóc encara) que t'escandalitzis (o que poc he sabut entendre't...)
m'agradaria saber -conèixer- què vol dir per tu piratejar...
potser encara tinc una vena massa romàntica però... quin sentit té voler quatre cèntims d'allò que no coneix ningú si ho confrontem amb la "glòria" -mai assegurada- de ser reconegut per una certa concurrència?
Saps? m'encantaria -per un instint animalístic absurd- que la literatura catalana fos piratejada, copiada, repartida sense llei ni embuts, massivament, pels xinesos. Cap dels hereus "legals" rebrien ni un cèntim... però tres-cent milions de xinesos sabrien que hi ha una cultura a un racó del meditarrenai com -recíprocament- els catalans coneixem una cuina cantonal.
I què?
Em sembla totalment absurda i obsoleta la mentalitat mecantilística de qualsevol art.
amb en Gatot, ja he manifestat en més d'una ocasió que l'art hauria de ser gratuît per a tothom. Que l'Estat faci de mecenes amb els artistes o busqui altres solu·lucions. El que no pot ser, és que un senyor escrigui una novel·la d'exit i visqui de rendes dels drets d'aquesta o com U2 que varen fer un sol disc interessant fa trenta anys i encara viuen dels drets de Joshua Tree.
La gent, associa tauleta o e-Book amb gratuitat, i aixó no es podrà controlar de cap de les maneres. L'art s'ha socialitzat, són els nous temps... qui el dessocialitzarà?
Els autors mediàtics i ben tractats per la premsa es queixaran i als no mediàtics ens agradaria que ens pirategessin, ves.
Per altra banda, llevat dels quatre que vénen llibres i viuen d'això -en català deuen ser un parell i encara a base d'articles al diari, sovint en castellà, per fer calaix- la resta si en té per un parell de dinars, encara bo. Les editorials tampoc no és que hagin estat mai bones pagadores, les grans de vegades amaguen dades i les petites ja fan prou publicant alguna coseta.
En aquest context, queixar-se de la pirateria en aquest camp, fa riure. Per altra banda, cada vegada costa més baixar llibres piratejats, ho dic per experiència, ho he fet sobretot amb aquests bestséllers que tothom llegeix i no em vull comprar, els llibres dels coneguts sempre els pago, la veritat. Tampoc no estan piratejats, en general.
Vaig a unes tertúlies sobre llibres d'història i n'hi ha un munt en pdf, penjats de forma intencionada, per donar-los difusió, bé, algun de pirata n'hi deu haver també però crec que poquets.
El tema no és gens senzill, en música és pitjor. Però, és clar, els autors que firmen per Sant Jordi s'emprenyen, mai plou a gust de tothom.
Això de que l'estat faci de mecenes, ho sento, però és una utopia tal i com està tot, jo crec que hi ha coses que s'han de pagar, un altre tema és el límit del preu i dels guanys i dels drets. Bé que es paga quan es va a futbol o al Circ du Soleil o al Liceu i també és cultura tot això i la gent no es queixa, en general.
Hi ha gent que plora pel fet que als jubilats ens cobren un euro -amb el descompte- en un petit museu i després es gasta un munt d'euros en un concert, a Peralada o viatjant a les Antípodes, la veritat.
A més a més, el concepte de cultura, com tants altres, és eteri i manipulable.
Curiosament els museus cars i privats són els més visitats.
I ja no m'escandalitzo de gaire res, tot canvia i ens hi hem d'adaptar. Allò que es pugui copiar es copiarà i no es poden posar portes al camp, que diuen els d'allà. O potser sí, ves a saber, amb tantes urbanitzacions.
Tampoc no crec que sigui per res d'ètiques, la veritat, vaja quins uns els de casa per fer la viu-viu.
No m'escandalito, gatot, l'assumpte del pirateig és només el pretext per mostrar la dualitat de discursos que llegim a Catalunya: per a uns els govern és el català i per a altres l'espanyol, igual que el país, etc. Arriba un moment en que alguns hem de fer un esforç per saber a qui es refereix cadascú dels qui viuen en aquest territori; altres es pensen que ho saben i no sé si l'encerten... En fi, que no m'explico bé.
La discussió pot ser lalrga, però plantejo un punt de partida: per què es poden mercantilitzar altres aspectes i no l'art (i sempre sabent que quan parlem d'art a vegades ens referim a productes patèticament horribles).
Jo no ho tinc tant clar, Francesc. En primer lloc, caldria definir que és art; per exemple, l'arquitectura, si no m'erro, és art, però segurament no entra en els paràmetres que tu expresses. La literatura, la pintura...?
Quant a l'estat mecenes, vols dir el poble mecenes? Fem un referèndum, a veure que surt.
En definitiva, un d'aquells temes que hauríem de parlar llargament en directe. Queda dit.
Com deia més amunt, Júlia, el tema dels pirates i dels qui ens aprofitem del que fan m'interessa únicament com a usuari, no com a creador ni des de cap altre vessant, però seria interessant parlar algun dia d'art i de cultura, dos conceptes que, com tu has dit algunes vegades, són molt discutibles i es presten força a equívocs: quantes bestieses s'intenten sacralitzar en nom de l'art i de la cultura!
... la meua al·lusió a l'ètica és, evidentment, una broma, que tots sabem com funciona el nostre país ;-)
em temo que si només hi hagués dualitat de discursos -aquí i a fora- encara en podríem treure l'entrellat, miquel...
potser el que caldria és plantejar-nos què cal mercantilitzar, com a punt de partida.
Jo, com que sóc de gènere simple, penso que l'art en qualsevol forma és cultura. I crec que sí, que l'Estat -sigui quin sigui, des de l'ajuntament, que sovint oblidem que és Estat, fins a les grans administracions- més que fer de mecenes i aportar "només" diners hauria de promoure, potenciar, preservar, indexar i fer consultable l'art. Em resulten patètics tant els que en nom de la propietat intel·lectual defensen la possibilitat de ser algú i viure de la bicoca d'una sola feina, com els que defensen els "purismes", siguin artístics o no.
El cubisme probablement va ser considerat vulgar en el seu moment (per a mi, que no hi entenc, encara ho és). Però es mercantilitza i es paguen milions per algunes obres. I perquè per altres no?
L'arquitectura art? Possiblement sigui de les poques arts on no hi ha queixes de pirateig i en canvi segur que es copia i imita. Potser passi com en la cuina i el futbol, que algun dia seran considerades arts, en les quals el nom val, però ho han de demostrar dia a dia...
Com dius, el tema, la discussió i la conversa podria ser quasi infinita més que llargues.
La pluralitat de discursos, gatot, en el fons només és una dualitat amb matisos.
No sé que respondre sobre l'art i la cultura; d'entrada perquè són conceptes que sovint serveixen de paraigua perquè alguns, institucions incloses, justifiquin veritables aberracions. A veure, potser el concepte cultura el tinc més clar, però va des de la feina dels fusters a les novel·les d'alguns escriptors.
Totalment d'acord amb la promoció institucional de l'art i de la cultura, una altra cosa és el cost econòmic.
Ostres, gatot, és que aquest és un debat que algun dia hauríem de fer en llargues hores de conversa presencial. Qui sap?
Publica un comentari a l'entrada