A vegades, quan s'acosta l'hora de
dinar i encara no tinc decidit què cuinaré, em deixo emportar pels
suggeriments escrits en les pissarres dels bars o restaurants. Sovint
solen ser plats senzills com els que jo faig, tot i que el meu primer
gairebé invariablement durant la setmana laboral (la de la Joana) és
una amanida amb base d'enciam o escarola.
Despús-ahir, baixant pel passeig de Sant Joan, ja molt prop de casa, em van cridar l'atenció aquestes combinacions:
Poca cosa a dir dels primers, encara
que vaig sentir la curiositat d'esbrinar com confitaven les tomates i
per què havien escrit els tortel·lini (variats) en blau. En
canvi, vaig trobar més teca en els tres segons. Un pollastre de pagès rostit
-encara que sigui poc pagès- sempre fa de bon menjar, tot i
que a mi les prunes m'agraden soles... Prunas? Un cas de
bilingüisme (o diglòssia)? Doncs podia ser, però abans de jutjar i
decidir vaig pensar que pruna és un nom que figura en el diccionari
de la RAE i que, a més, és la paraula llatina. Feia anys que no
veia peus de ministre, és a dir, peus de porc, un nom popular
d'origen segurament perdut en la nit dels temps i que em sembla un
escarni als porcs, sobretot ara; només fa unes quantes setmanes que
vaig tastar per primera vegada els peus de porc (desossats), i
m'haguessin semblat completament insulsos si no haguessin anat
acompanyats d'un foie esplèndid. Quant al tercer plat, vaig dubtar
si hauria de ser escalopa de vedella milanesa o escalopa milanesa de
vedella o, simplement, escalopa milanesa. Per cert, se'm va acudir
que per donar més consistència popular als segons haguessin pogut
especificar que les prunes eren de collons de frare, però potser no
en tenien i són honrats, malgrat que dubto que la majoria de
comensals s'haguessin adonat de la varietat.
En fi, en arribar a casa vaig fer una amanida
de llenties amb pernil, que també està bé i no embafa.
5 comentaris:
Hi ha teca i i tela en aquesta pissarra i un estudi sociològic potser també.
Em crida l'atenció força coses, no només en el tema gastronòmic:
.els globus sobre les i.
.les v i les r , sense diferència gràfica. Què deu ser la vevduva?
.el blau dels tortel·linis. Potser si cliques és un enllaç i t' explica la recepta...
També m´estranya que puguin oferir pollastre de pagès de debó en un menú que no arriba als 12 euros quan va tot inclòs, però és d´agraïr el punt d´humor amb els peus de Wert.Posats a especificar, `pel que fa a les `prunas` de cataplines de fraile...m´ha vingut al cap en Rubalcaba.Pobre home.
Sigui com sigui, et van fer venir ganes de menjar llenties.En ensalada ;-)
Bon dia Miquel,
Em podries dir com fas aquesta amanida de llenties amb pernil ? jo les faig amb carabassó i patata segons una recepta que em va explicar algú de la Cala... però això de l'amanida deu quedar molt bo.
Moltes gràcies !!!
hi ha un plat d'aquest cuinats de 'Cal Ramón' - em sembla - amanida freda de llenties (d'aquelles menudes) que és prou bo.
... i encara afegiré, A., el fet que al vidre del restaurant la llengua és catalana i, en canvi, ja ho veus, el menú en castellà.
Això de la vevduva deu ser cosa de les dents :-)
Pobre Rubalcaba, sí..., però aquest té els menús assegurats de per vida; quins dallonses!
Bé, les llenties eren una opció fàcil i ràpida
(Ah, l'enllaç en blau no funciona, segur)
Jaka, passem al cas: Es tracta d'una amanida de les habituals que es poden fer amb qualsevol cosa. Llenties (petites); tot tallat petit: tomata, pebrot, ceba, enciam, pernil; olives d'aragó. amanait al gust i amb el que li vulguis afegir (la Joana diu que si realment vols notar gustos i textures només hi hauria d'anar enciam, llenties i pernil.
Et deixo una recepte similar (més explicada) que vaig pujar fa un temps: http://provisionals.blogspot.com.es/2007/09/amanida-sense-nom.html
Sempre, a ser possible, llenties menudes per a la amanides, Francesc :-)
Gràcies Miquel, qualsevol dia la faig !!!
Fins aviat,
Publica un comentari a l'entrada