1.7.13

de matinada


Fi de la nit social parlant per telèfon, ja de matinada, amb una amiga de Lleida. Acabem repassant la música del Concert, al qual ella, amb més motiu que jo, no va poder assistir. Com que tots dos estem una mica fora del món musical i polític més immediat, ens permetem divagar com si encara fóssim al nostre temps en un país que continua sent el nostre. Acabem repassant els noms dels músics de la nostra joventut absents que encara estan en actiu i fem inútils hipòtesis: No els deuen haver cridat? No deu haver volgut anar? I els d'ara? Enumerem, també, els noms dels que ens diuen ben poca cosa. Tant li fa, és cosa nostra, i potser d'ells, o dels altres.

Que gran la Maria del Mar Bonet amb el nou aire vell de la Dharma! I aquesta gent que ja no truca de matinada sinó que es passeja per casa nostra a totes hores... Esclar que hi ha molta gent que obre les portes i encara fa bona cara.



7 comentaris:

Carme ha dit...

No sé gran cosa de les grans absències, que tots vam trobar a faltar. El poc que sé és això:

Sé que en Quico era al programa, per tant l'havien cridat i havia dit que sí i en canvi no hi va ser... potser algun problema de darrera hora.

I dels Pets sé que estaven tancats a l'estudi de gravació i que no van poder ser-hi encara que els hagués agradat.

Dels altres... els que tots tenim al cap no en sé res. Igualment els vam trobar a faltar. I vaig pensar en el Raimon, que fa anys cantava "Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliure i sentir la llibertat dóna forces per viure"

Bona setmana, Miquel! I bon dia per començar-la.

Blanca ha dit...

Concert rodó, des de oh benvinguts, passeu passeu,,fins el final. Molts moments d'aquells que esborronen: la María Del Mar amb els Dharma, la Marina Rosell - veus que no han perdut força amb el país del temps- el Lluís Llach sense acompanyament amb el venim del nord, venim del sud, el Gerard Quintana i un acompanyament extrany i original, t' estimo per un tenor- gran veu- orfeó solemne amb Campanades a mort i tots els altres! Escenari original, ple d'escales i aquella inmensa lluna canviant de colors...
I després de tot això i en realitat sempre que la situació ho demani hem de dir : qué volen aquesta gent, que truquen de matinada!!!

Pais secret ha dit...


Les absències...algunes sembla que són ben justificades, d' altres qui sap...Jo vaig trobar molt a faltar algú, però el vam tenir present amb una cançó. Suposo que encabir a més gent ja hagués sigut allargar-ho excessivament i déu n´hi dó el que va durar.
La versió de la Dharma i la Maria del Mar Bonet de "Què volen aquesta gent" em va agradar molt, té el punt de contundència i de dramatisme que demana la lletra de la cançó.
Hi va haver versions més reeixides que unes altres, això és veritat, però penso que no es tractava pas d´aconseguir l´excel·ència musical, sinó de participar amb el cor i la veu.
Ahir vaig perdre una mica el temps (ai!) llegint algunes piulades i comentaris de gent que criticava cada intervenció i me´n feia creus del fàcil que és jutjar als altres des d´un teclat sense ni tan sols haver-hi estat.En fi...som així de ben parits.




Clidice ha dit...

Personalment no vaig xalar gaire amb les músiques, coses de gustos. Fermín Muguruza bé i alguna cosa més exòtica també. Però la qüestió era defensar el dret de les persones que no volen la independència de Catalunya i no ho poden dir a les urnes. Salut :)

miquel ha dit...

Carme, se m'acuden uns quants noms de qui no sé res, però suposo que molts teníem al cap el de Raimon. De tota manera, penso que s'ha parlat poquíssim de presències i absències, potser perquè no tocava, esclar.
Bona setmana, Carme :-)


Blanca, maleïda memòria!, no recordava que hi anaves... o vas emborratxar-te de país com jo, des de casa? :-)
Rodó no m'ho va semblar, des de casa, però sorprenentment interessant en molts moments, i deixo de banda l'esperit del concert.
I tens raó, sempre disposats a dir: què volen aquesta gent!?




Tens raó, A, en darrer terme i més enllà de curiositats naturals, el que importava era el significat de l'acte, la festa, la comunió de la gent en el lloc o des de casa, el testimoniatge... tota la resta és accessori, però...


Clidice, jo sí que m'ho vaig passar molt bé, repeteixo, des de lluny físicament parlant, amb força músiques.
No sé si acabo d'entendre bé la segona frase, així que m'abstindré de dir res.
Salut :-)

Clidice ha dit...

Servidora genèticament independentista. Però els que no la volen també ho han de poder dir, no ens ha de fer por defensar-los :)

miquel ha dit...

D'acord, Clídice... En cap moment he pensat que ningú no pugui dir la seua de la manera que sigui, com ho podria pensar? Defensar el dret a parlar de tothom? Esclar
En un i altre cas, més aviat caldrà, segons com, protegir-los (protegir-nos)més que defensar-los (defensar-nos):-)