Música festiva, participativa, de
metall i terra, en aquest estiu que avança amb un aire fresc que
desitjaríem tot l'any, excepte, si de cas, amb una mica de neu per
Nadal -que no sigui dit- i altres climatologies concretes al gust del
consumidor.
Com correspon a la temporada, aquí també més o menys de reposicions, encara que el grup sigui nou, però no l'espai del Palau Robert, que, com que és gratis, ja s'omple de gent mitja hora abans, o més aviat encara; que després de sonar la primera o la segona peça es vagin buidant cadires -altres s'hi asseuen-, no significa res més que la informació no ha estat precisa o que l'hora de sopar és ineludible. O qualsevol altra explicació ignorada però perfectament plausible.
En el meu cas, la primera vegada que escolto Shakin'All, fantàstics en directe -la música sota el cel, te´a l'estiu una qualitat afegida- i amb massa soroll de llauna a la gravació... I aquesta dèria d'alguns grups de no actualitzar lesseues pàgines...
P. S.: En la meua ignorància, em pregunto quina és la finalitat d'il·luminar els músics amb llums estàtiques impossibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada