l'home Levi's

-T'has fixat que pocs homes porten camises de quadres?

No me n'havia adonat, però durant una hora i mitja he estat observant la gent per llocs de màxim transit de vianants i veig que tenies raó. Entre els centenars d'homes amb què em creuo, poquíssims van vestits amb camises de quadres, i la majoria dels qui en duen són més grans que joves; predominen les llises de colors discrets, pocs vius: res de turquesa, robí, bordeus, préssec madur... De fet, les camises es veuen poc, siguin de màniga llarga arremangada (uf, ja no es porta la màniga recollida als colzes?); la majoria d'homes opten per les samarretes, els polos, o peces semblants, amb il·lustracions o sense, i si porten textos, sovint són en anglès.

Per què es veuen tan poques camises? Jo les trobo més còmodes que les altres robes, malgrat el petit inconvenient dels botons. Potser es tracta del preu, habitualment més elevat que el de samarretes o polos? No ho sé. I malgrat tot, ara a l'estiu, les botigues continuen amb ofertes variades de camises, també algunes de quadres. El meu fons d'armari continua ple de camises d'hivern i d'estiu, moltes de quadres; què faig, em passo a les samarretes durant l'època de calor? M'esclavitzo a la moda o a l'utilitarisme?

Encara estic distret amb aquests pensaments a la part de fora de les caixes del supermercat del Corte Inglès, quan em crida l'atenció un home que està a punt de pagar la seua compra; l'havia vist d'esquitllentes pel carrer fa uns mesos i gairebé l'havia oblidat. L'observo detingudament. Camisa clara, amb dues butxaques amb un petit viu fosc a la part superior, brodats, corbata, els faldons dins del pantaló -cinturó amb sivella daurada espectacular- del mateix color que la camisa; un barret d'ala ampla li cobreix el cap; els ulls amagats rere unes ulleres fosques, grans. Va posant els articles en una bossa que du on es llegeix Levi's. Quan ja ha pagat, passa me'l meu costat mentre li faig una altra foto. Tinc la sensació que està acostumat a ser objecte d'atenció; fins i tot crec que s'atura un instant per donar-me temps a captar-lo, mentre em mira enigmàtic, indiferent, digne, i continua el seu camí, les mans a punt, separades del cos. On han anat a parar els personatges singulars dels carrers de Barcelona? Qui queda? Qui els immortalitza?

De reton a casa, repasso vestits d'homes i dones, la majoria, al passeig de Gràcia, turistes. Déu, quin batibull esperpèntic de despropòsits en les vestimentes. Penso en l'home-Levi's i hem sento orgullós de les meues camises de quadres i decidit a comprar-me'n una altra, ara que la de tons blaus comença a envellir.