-Et truco i quedem per fer un cafè.
-Quan vulguis.-Jo no sé passar sense menys de quatre cafès. Si no fos pel cafè no podria viure.
-...
-Prendran cafès?
-Jo, un tallat, amb la llet freda.
-Un cafè sol.
-Un altre.
-... Res.
-Aquí fan unes mescles excel·lents, les hauries de provar.
-Mmmm! Una olor fantàstica!
-Segurament a les quatre ja estarem a les postres. Podríeu vindre a prendre cafè. Ei, però veniu quan vulgueu.
-A veure si podem, que ve a dinar el meu cunyat i...
-Sí, miri, posi'm sis capses de Descafeinato intenso.
-Vol alguna cosa més. Tenim un Bukeela ka Ethiopia molt aromàtic que...
-No, no, gràcies. És que és un encàrrec.
-Li vindria de gust prendre un cafè ara?
-No li diria que no, però fa anys que no prenc cafè. De fet, no sé si he tastat mai cap cafè.
(somriures)
-Que tingui un bon dia.
-Igualment.
6 comentaris:
jo no prenc café, però dieuen que el café simbolitza la vida social
Es poden tenir relacions socials sense cafè ni te ni altres begudes.
Segur que sí, Clarissa. com abans ho simbolitzava el tabac, una copa de licor o qualsevol altra cosa nociva del passat :-)
I tant que es poden tenir, Assum. Fins i tot sense ser del Barça o ser sobiranista :-)
Cada cop prenc menys cafè, però encara algun, ni que sigui el diumenge havent dinat.
;)
Jo em limito a dos cafès al dia, però això si: que siguin bons! Nespresso és molt bo, però Lavazza... també!
no tinc accions ni dels uns ni dels altres, ep!
Carme, jo algun dia potser faré la prova després de dinar; això sí, amb una mica de perfum alcohòlic ;-)
dels encapsulats sí que puc assegurar que encara no n'he tastat cap, Montse; però qui sap...
Publica un comentari a l'entrada