A vegades, sobretot
llegint poesia o prosa poètica, però també altres gèneres escrits
per aficionats o professionals, tinc la sensació de ser testimoni
d'una evacuació impúdica de diarrea sentimental. Jo mateix,
modestament, penso que col·laboro en la creació i l'expansió
d'aquest material que a l'estiu -qüestions de climatologia i de
canvi d'aigües- es procliu a notar-se més.
Compte, que no se'm malinterpreti, no tinc res contra els sentiments, al contrari. Ho dic de cor.
2 comentaris:
Podria ser molt bé que ho diguéssis per mi, entre altres. Tens raó, molta raó :-)
Ara em faré un menú a base d' arròs, poma i pastanaga, a veure que...
( tu ja pots menjar gelats i coses ben fredes, amb el post anterior t' has carregat qualsevol bacteri o virus emprenyador. Impagable el banyador, el barret i l' escrit. Felicitats.
Ai, A., que ets una provocadora :-)
De fet el post és un autorecordatori en bona part, que no sempre tinc prou present, qüestió de temperaments, suposo.
Desenganya't, el menú que proposes pot servir per un dia o dos, però és avorrit i al final el cos demana més marxa. Jo sóc partidari de menjar ben variat i si alguna vegada ho faig excessivament, mala sort.
(Gràcies, A. I mira que no he insinuat l'aventura del gelat de mandarina de quatre carrers més avall del lloc on vaig veure el panamà :-)
Publica un comentari a l'entrada