25.11.14

hidrofília o hidrofòbia?


Se sap que si es recorden els somnis és perquè el somniador es desperta just en algun moment de la seua producció mental; de manera que és molt possible que l'individu hagi tingut alguns somnis durant el seu període de son diari, però només sigui conscient d'aquell immediatament posterior al seu desvetllament o desvetllaments.

Darrerament recordo força somnis o fragments de somnis, cosa que indica que tinc tendència a despertar-me més del compte. Sigui com sigui, la gràcia dels somnis no és recordar-los més o menys vagament o d'una manera precisa, sinó saber perquè el director del somni, és a dir, un mateix, ha triat determinat material per confegir un món oníric i quin significat té aquest món. A mi em costa reeixir.

Aquest matí, per exemple, m'he despertat sense saber el desenllaç de la història següent, que, per altra banda, no sé si feia gaire estona que havia començat:

Em veig agafat a un matalàs de plàstic, com els de platja. El corrent de l'aigua, marronosa, bruta, se m'emporta carrer avall. El carrer és estret, opressiu, amb cases no gaire altes de colors indeterminats a banda i banda. Em preocupa no poder acostar-me a la vorera. Sobtadament, apareix el cap d'un gos a l'altra punta del matalàs; sembla que vol pujar. Crec que és un spitz, no sé si nòrdic o asiàtic. Em mira amenaçador, però jo m'atreveixo a acariciar-lo. Sense saber com, veig que el gos ha lligat una corda al matalàs i s'ha posat l'altre extrem al voltant del coll. Jo he aconseguit estirar-me sobre el matalàs i, immediatament, el gos, que no té nom, esclar, ha començat a nadar a una velocitat increïble corrent amunt. Aleshores, ha sortit molta gent a les finestres i a les portes. Tots cridaven: Trampa, trampa! M'ha semblat que alguna veu deia: Porta motor!

En despertar-me podria haver intentat analitzar el significat profund del somni, però estic segur que no n'hagués tret l'entrellat. Un cas d'hidrofília o d'hidrofòbia? Per què un spitz? Què feia la gent tancada a casa fins que ens ha vist remuntar el corrent? Que indica el conjunt? Ara bé, una cosa tinc clara, en aquests casos es permet portar motor, tot i que puc assegurar que no en portàvem; però ja sabem com és la gent quan vas contracorrent. En el proper somni potser atiaré el gos contra els baladrers, a veure què.


5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

JO HO SÓC MOLT DE SOMIAR. Hi a vegades, la majoria, amb guió, argument i desenvolupament de la història. Mes dun poema ha sorgit d'un somni, i fins i tot una novel·la que no sabia com acabar també va venir d'un somni. El que faig és nomès despertar, escriure en una llibreta que tinc a la tauleta de nit un breu resum del que he somiat, ajuda a mantenir la consciencia del somni. La llàstima dels somnis és que no pots triar que somiar, això depèn del subconscient.

Carme Rosanas ha dit...

Els somnis sempre són interessants. Jo no me'n recordo massa sovint, però quan me'n recordo, per bestiesa que sigui el tema del somni, em fa sentir bé, el fet de recordar-lo, vull dir. Com si aquesta informació que em dóna, encara que no l analitzi, em servís per posar-me una mica més d'acord amb mi mateixa conscient-inconscient.

Jo crec que faràs bé d'atiar el gos en contra dels baladrers, què s'han cregut? En comptes d'ajudar... Criticar.

D'acord no portàveu motor... I si n'haguéssiu portat, què? ;)

Bon dia, Miquel!

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assum ha dit...

Aquesta nit he somiat per primer cop en imatges artístiques iconogràfiques:-)
La llàstima és que havia d' investigar i comprovar alguna cosa i quan m' he despertat al matí no recordava el què:-(

miquel ha dit...

Ostres, Francesc, deus tenir unes nits molt agitades.
Està bé això d'apuntar els somnis en una llibreta, perquè tenen una capacitat extraordinària de ser volàtils.
Ah... Si poguéssim triar els somnis! o potser la gràcia és que som incapaços de dominar-los.


Jo, Carme, més aviat recordo els somnis opressius, els que em fan despertar amb una mala sensació. Només de tant en tant arriba algun somni plaent.
M'agrada que estiguis amb mi. Quan continuï aquest somni recordaré que em fas costat i plantaré cara :-)
Bona nit, Carme.

Ja veig d'on ve el somni, Assum :-)
La llàstima és que els somnis rarament portin aparellats enigma i solució, cosa que estaria molt bé.