Les paraules denoten, connoten,
fixen, són lloses que pesen i papallones que volen en
ziga-zaga i que sempre hi ha algú que s'entesta a capturar i a fixar
en una capseta amb una agulla de cap, mentre una altra papallona,
idèntica a la travessada per l'acer, vola i vola i es transforma en
paloma o parpallol o papiola o papillota o senyoreta o voliana... És
bonic que les coses i les idees tinguin noms diversos i volin i es
transformin i s'ajuntin i se separin.
Malament quan els individus de
l'espècie humana, en un afany reduccionista i interessat,
contemplem extasiats les papallones que hem travessat com un trofeu
i, entomòlegs de nosaltres mateixos, ens neguem a contemplar els
vols de les palomes, les volaines, etc., o, encara més, oblidem que
hi ha papallones que són capaces de nadar o de metamorfosar-se en
qui sap què. I les transformacions que encara es veuran i ara són
només intuïcions.
La cultura sóc jo, que diu un que
escriu o que pinta o que s'inventa melodies. I va un altre i en fa
publicitat. I ja tenim la cultura enganxada a la paret. I poca cosa
es pot fer per recordar que la cultura també són els altres, molts.
Com a mínim, i de moment, els qui queden fixats en l'ortodòxia del
DIEC. Etc.
1 1 f. [LC] Acció de cultivar; l’efecte.
1 2 f. [LC] [PE] Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.
2 1 f. [LC] [AN] [PE] Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble.
2 2 [CO] [LC] cultura de massa Cultura que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretén aconseguir l’acceptació de la major part de la societat.
2 comentaris:
Jo també sóc cultura, encara que anticànon!
I tant que sí, Helena :-)
Publica un comentari a l'entrada