El que succeeix és que els del
Madrid...
Dit, també, per un periodista esportiu.D'un temps ençà que tinc la sensació que el verb succeir s'ha convertit, en una de les seues accepcions, en un mot comodí que ha eclipsat els seus sinònims. Radios i televisions, periòdics, professionals i aficionats... Ja passen poques coses, encara són més escasses les que ocorren, pràcticament res no s'esdevé, tot succeeix. Un verb que gairebé només tenia en català presència literària o escrita sense pretensions -o amb pretensions- ara ens inunda les orelles des de les boques dels qui marquen tendències...
M'aturo, perquè sento algú que em crida:
-Succeeix, tiu! No ens ratllis!
Sóc pàcific i, abans de callar, xiuxiuejo:
-Passa res, col·lega.
4 comentaris:
és cert, y no és que el 'sucede que' s'empri molt en castellà, jo tambe caic en el vici d'escriure sovint succeeix en comptes de passa, el que passa és que no recordo d'on ho he tret.
Succeeix, tiu!! No ens ratllis! ???
Ha, ha, ha... No m'ho puc creure....
jo sóc de passar, bàsicament perquè succeeix em sona malament, una mica cacofònic. manies d'una.
Francesc, mai se sap com es queden els mots que acabes adoptant, però aquest em sobta especialment en els registres col·loquials.
Ja veus, Carme, hi ha qui té ampli domini del vocabulari sinonímic.
Ninona, tens tota la raó, persisteix en els teus bons costums.
Publica un comentari a l'entrada