10.1.16

inici de càntic


Mentre escoltava el partit del Barça per la ràdio i anava fent altres coses, m'agafa per sorpresa la designació del periodista i alcalde de Girona, etc., Carles Puigdmont com a candidat a president del país, la investidura del qual tindrà lloc demà a les 5 de la tarda, mitja hora abans de la posta del sol. Cap a les 8, deixo el meu retir del nord i torno a la capital per seguir més de prop la proclamació presidencial. M'agrada Puigdemont, que, nascut al 62, sembla que té un pacte d'eterna joventut amb el diable o amb qui sigui que ara es dediqui a aquests afers. Ja es veurà, o no, quins pactes haurà de fer per mantenir-se.

Com que no he llegit els documents, no sé, a part del pas a la dreta o a l'esquerra de Mas, quines han estat les renúncies, que em temo que seran més dures, electoralment parlant, per a la CUP que per a la resta . Tot sigui per a bé: la nau va, que diria Fellini, i ja es veurà, o no, qui n'és el capità i a quin port arriba.

Penso alguns detalls -que si això o allò o allò altre- que estic a punt d'afegir, però em repenso quan penso que encara estic en procés de passar d'un estat contemplatiu a un altre de lleugerament actiu. Repeteixo, el que importa és que la nau va i que bé puc esperar a veure'n el rumb.

M'acaben d'enviar un whatsapp amb una foto del nou candidat juntament amb altra gent i amb una inscripció sobreposada que diu: Trempera. Aquests és un país de tremperes matineres. Que durin, esclar.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

recorda la dita: la trempera matinera no és trempera verdadera que és trempera de pixera. Després ve la destremperamenta.

Oliva ha dit...

TRISTESA PER LA CUP.?...LES CABRES PELS SEUS PECATS...

miquel ha dit...

Anirem seguint la trempera, Francesc, que trempar sempre va bé.

No hi puc fer res, Oliva, m'agraden les cabres.