aliments diversos

Aprofito que la Tina fa momentàniament vacances als blogs i que, per tant, potser teniu una mica de mono, per passar-vos la senzilla recepta dels espaguetis amb anxoves i tòfona –les quantitats són cosa vostra, jo, com podeu suposar, treballo per a dues persones, més són multitud-.
Poseu oli d’oliva en una paella i quan estigui roent tireu la tomata de pot (la meva preferida és de la marca Apis), no massa, que els espaguetis no han de nedar en la salsa. Afegiu la sal que us sembli, poca, i una mica de sucre per treure l’acidesa de la tomata. Quan hagi desaparegut pràcticament tota l’aigua que portava la tomata, hi afegiu tres o quatre filets d’anxova de llauna (res d’anxoves de L’Escala, sinó del nord) que prèviament haureu aixafat amb una forquilla fins a convertir-la en una massa homogènia. Poseu en els plats els espaguetis que haureu acabat de coure i hi tireu la salsa. A sobre hi repartireu una tòfona ben picada i una mica de julivert fresc (imprescindible). Si heu seguit correctament les instruccions menjareu un plat deliciós, ràpid de preparar i a bon preu (depèn de la tòfona, esclar). Abans us aconsello una amanida al gust.

Aquest ha estat avui el meu menú. Un dels més adequats per anar després a fer un volt per la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que s’estarà al passeig de Gràcia fins el 2 d’octubre.
Només he pogut fer la part esquerra del passeig perquè tenia un compromís previ. Tot i així ha estat suficient per endur-me una bona quantitat de pes concretada majoritàriament –dels altres ja us en parlaré- en uns llibres verds que sé que no podré llegir immediatament: la Divina Comèdia i el Decameró (llegits anteriorment en castellà), una antologia de poesia italiana i una altra de poesia anglesa i nord-americana (ja us amenaço ara que en algun dels pròxims posts us en passaré algun poema), Montaigne, quatre obres de Shakespeare...

És increïble com s’apuja el preu de la cosa vella, ni que fos gasolina o una premonició del preu que ens tocarà pagar per l’aigua. 17 euros per un llibret de poc més de 100 pàgines sobre “El be negre”, de Lluís Solà, em sembla un abús. No, no l’he comprat, em limito a constatar.

Encara que el meu cartell preferit d’aquesta fira és el de Tàpies de la 23a edició (a la fundació no el tenen), m’ha agradat força la idea del d’enguany: la immensa biblioteca on dos personatges beuen l’essència dels llibres –qui sap si acabaran ebris-. El lloc representat m’ha fet venir a la memòria La sombra del viento i El nom de la rosa, més la primera que la segona. Més avall podeu veure el punt de llibre que es reparteix, que mostra una petita part del cartell.

I ja us deixo. Vaig a llegir una estoneta..

Ah, la imatge de dalt de tot és per gentilesa de letter james, que sembla que està de moda en els blogs: la Tina, l'Helena... Per cert, a mi la sopa no m'agrada gaire, si exceptuem la de peix que faig jo i l'escudella que fan uns quants.