21.9.05

projecte de tardor

Fa uns dies que he començat a notar la tardor, la tardor barcelonina. Aquesta mica de fresca del matí, quan el sol a penes escalfa, que t’obliga a posar-te alguna peça a sobre de la camisa de màniga curta; el dia que s’escurça i que t’insinua que a l’hora de dormir només un llençol et serà insuficient; el cel d’un blau intens, nítid, després de la calitja de l’estiu; les olors perdudes, ara recuperades; la gent que ja ha agafat un altre ritme i es prepara pel llarg període de feina, mentre encara li queden restes en la memòria de la lassitud de l’estiu. Comerços que es deixondeixen , exposicions que s’inauguren, cartelleres teatrals i cinematogràfiques que comencen a tenir sentit, projectes de feina i de vida: és ara quan comença el canvi entre els humans, no al mes de gener, que inicia un temps fictici, pura tria adminsitrativa.

I a mi, cada tardor, quan detecto, gairebé inconscientment aquests canvis, m’entren ganes d’anar a Lisboa. I passa un any i un altre, i París i Berlín i Atenes... i em queda Lisboa, la ciutat que se’m resisteix, la ciutat en que sé que no em caldria planificar visites a museus, teatres, llibreries, perquè sé que en tindria prou passejant, badant, sense cap intenció més que la de veure, la de fondre’m amb ella i amb les seves gents i que l’atzar decideixi, que és com m’enamoro de les ciutats.

Potser la tardor que ve podré trobar-me amb aquest amor en la distància. Amb aquesta Lisboa que té nom femení: la Maria que canta la meva estimada Amália Rodrigues. Amb la Lisboa que ens arriba tan poc a través dels escriptors portuguesos. Amb aquesta Lisboa, que ja no és la de 1938, que descriu Tabucchi, i que estima fins a la mort, i per la qual deambula una mica perplex, però fidel i coseqüent Mastroianni. Amb aquesta Lisboa atlàntica on em sembla que encara trobaré essències mediterrànies.

Malenconia de tardor, saudade.

P. S. M'he decidit a posar una paraula de pas per poder deixar comentaris. No us importa, oi? És que em feia ràbia rebre comentaris en anglès: no els entenia.




9 comentaris:

Anònim ha dit...

No em molesta gens la paraula de pas; el que sí que he notat, és que cada cop (amb els afegitons i invents) costa més de carregar la teva pàgina. De vegades es queda als llimbs, pots llegir però no et deixa obrir la finestra dels comentaris i has de desistir.
(Pere, lassitud o laxitud?)
Perejoan

miquel ha dit...

No sé què fer, Perejoan. M'agraden tant les punyetetes... Ara, no pot ser que la gent es quedi sense el coemtaris, hauré de fer alguna cosa... Deixar de ser un blog musical, que segons en quins ordinadors costa més de carregar?
(lassitud, en el meu cas)

mar ha dit...

jo també tinc pendent Lisboa. Quan he viatjat he intentat anar-me'n "lluny", pensant que el que tinc a la vora sempre puc anar-hi... que amb cotxe és una pedalada...
i per això encara no hi he anat...(de l'estiu que ve no passa...)
una altra ciutat que tinc pendent és Conca, i aquí si que no tinc perdó (perquè hi tinc casa...)

espero viure molts anys perquè em queden moltes coses per fer

Albert ha dit...

Un servidor va fer una visita ràpida a Lisboa fa poc anys. Quatre dies només, cap d'any inclòs (per allò de l'Hinvierno en Lisoa, suposo). En vaig quedar força enamorat. L'única cosa que no em va agradar va ser la combinació d'avions. Sobretot, de dia, ens hi vam passejar. De nit, sobretot, vinho verde. Molt recomenable, encara que deu estar canviant a marxes forçades i no sé massa com deu estar ara.

Anònim ha dit...

tan a prop i tan lluny, oi? i, de fet, lisboa no és tan "a prop" com ens sembla. jo hi vaig anar la primera vegada el 94 i me'n vaig enamorar totalment. però continuo tenint el cor berlinès...

Anònim ha dit...

Jo vaig conèixer Lisboa a la tardor. I em va enamorar... Encara queda tota la tardor per davant: per què resignar-se ja a pensar en l'any que ve???

(Per cert, volem un low cost a Lisboa ja!!!)

miquel ha dit...

Albert, elisenda i ego. Els tres enamorats - amb matisos l'Albert- de Lisboa (les noies també s'enamoren de Lisboa?)i jo només un amor platònic...? Quina enveja.

No et preocupis , albert, jo mai no viatjo en avió si no és necessari.

Sí, elisenda, tan prop i tan lluny tantes coses, fins i tot les que tenim tan a la vora i no veiem per massa properes. No calia que m'ho diguessis, ja conec el teu amor berlinès.

Necessito com a mínim una setmana per anar a Lisboa i em sembla que durant uns anys em serà impossible disposar d'aquest temps a la tardor o a la primavera, que és quan m'aniria bé. Puc triar l'estiu, però hi hauria massa gent, no seria el mateix.Records als bessons, ego.

miquel ha dit...

Ei, mar, et pensaves que t'havia oblidat?
Com que tu estàs igual que jo, haurem d'organitzar la visita plegats. Ara, si és a l'estiu, amb mi no hi comptis.
Per Conca sí que et puc fer de guia, i portar-te a menjar un ajoarriero excel·lent (i sense tomata) i un crancs de riu que no siguin de viver.

mar ha dit...

m'ho apunto a l'agenda (i t'aviso que tinc bona memòria)
:)