de pujol a martín passant per tura

Que la consellera Tura és un dels membres del govern més actius i que les seves intervencions solen ser sempre oportunes no ho dubta gairebé ningú. Sense anar gaire enrere, recordeu que va ser ella en bona part qui va aconseguir que Pujol no assistís a l’acte institucional de la Diada al Parc de la Ciutadella. Va ser també ella qui va proposar directament a Mayte Martín –potser havent rebut ordres superiors-, a través d’una trucada personal, que anés a cantar a l’acte esmentat; i suposo que entre les dues van acordar les condicions i els detalls.

I resulta que ara és la M. M. qui rep unes crítiques de les quals només en part és responsable. Perquè, què faríeu vosaltres si us diguessin des de les màximes instàncies de la Generalitat que sou un dels símbols de la catalanitat del país i us convidessin a demostrar-ho? La carn és dèbil, fins i tot la dels artistes. ¿Que la vostra percepció de la realitat que ha de presentar l’acte de la Ciutadella no concedeix amb la de la consellera Tura i altres membres del govern? Ja m’ho pensava.

Avui, Joan Josep Isern dedica el seu post a l’assumpte i, a més, reprodueix l’article de Monzó a “L V”. Un Monzó que acaba dient: “Pues a mí me hubiese gustado saber los detalles, de qué dificultades ( "muchas y muy grandes") habla exactamente Mayte Martín." A mi també m’hagués agradat conèixer aquestes dificultats, i a Cuní -amb qui m’uneix el fet que cap dels dos bevem llet-, però ell, segurament també lector d’en Monzó, es pot permetre de preguntar-li directament a la cantant. L’únic que puc fer jo és indicar-vos on podeu trobar aquesta entrevista que dura 27 minuts. Fet i fet, tot aigua d'estiu a la serralada prelitoral.