de cançons

Si tingués el blog dividit en seccions, us hauria de dir que n’obro una de nova. No és dóna el cas, però considereu-la oberta. La titularem de manera senzilla: MÚSIQUES. És possible que sigui una secció que em resulti perillosa: els meu desconeixement de la legislació vigent –la qual cosa no m’eximeix del seu compliment- i la formalitat que s’observa darrerament en la xarxa, que entenc perfectament, fa que em pregunti si el que ara inicio tindrà continuïtat o em veuré aviat entre reixes. En descàrrec meu he de dir que l’única finalitat de la secció és compartir amb vosaltres el que ja us he dit, una mica de música. De tant en tant, doncs, apareixerà algun fragment de cançó que a mi m’interessi per algun motiu –ja ho podeu preveure: serà una música poc comercial- i vosaltres decidireu si us val la pena baixar-la sencera en mp3. No pretenc res més que, com en altres post, comunicar-me i fer publicitat del CD d’algun cantant o grup que potser comprareu posteriorment. En resum, podríem dir que es tracta d’un espai publicitari no subvencionat. Ep, m’ho deixava: només us podreu baixar la cançó durant uns quants dies –tres o quatre?-, perquè aviat desapareixerà del vostre abast.

En aquest primer lliurament he triat una cançó que sé que pot interessar a algú: tampoc voldria que el meu esforç fos inútil. A la Lola li agrada Bella Ciao, però l’ha d’anar a escoltar fora de casa. Ara, si vol, pot escoltar-ne una cançó, que no és la seva preferida, des d’aquí. No sé si sabrà baixar-se-la, però ja li donarem un cop de mà.

“Amore mio non piangere” és un cant del territori italià de l’Emilia que ens parla de la nostàlgia de l’amor llunyà durant l’època de recol·lecció de l’arròs (sembla que l’arròs em tingui captivat aquests dies). Com que en aquest moment, si heu continuat llegint el post, ja s’haurà acabat el fragment, us haureu adonat que es tracta d’una cançó molt senzilla amb l’únic acompanyament d’una guitarra i amb un to de veu al qual deveu estar poc acostumats la majoria. És una cançó bellíssima que, repeteixo, parla de l’amor a través d’un mitjà de comunicació obsolet, però absolutament suggerent i insuperable per als qui s’estimen: la carta.

El CD on podeu escoltar totes les cançons es titula Bella Ciao. Chansons du peuple en Italie, editat per harmonia mundi. Es divideix en cinc apartats: cançons de treball, cants dominicals, cants d’amor, cants de presoners i cants polítics. Jo, quan se’m va fer malbé el vinil, el vaig comprar a Etnomusic, al carrer Bonsuccés.

Va, avui us deixo la lletra, però no us hi acostumeu:

Amore mio non piangere
Se me ne vado via
Io lascio la risaia
Ritorno a casa mia

Ragazzo mio non piangere
Se me ne vò lontano
Ti escriviró de casa
Per dirti che ti amo

Non sarà piú la capa
Che sveglia a la mattina
Ma là nella casseta
Mi sveglia la mammina

Vedo laggiù fra gli alberi
La bianca mia casseta
E vedo laggiù sull’usciu
La mamma che mi aspetta

Mamma papà non piangere
Non sono più mondina
Son ritornata a casa
A far la signorina

Mamma papà no piangere
Se sono consumata
È stata la risaia
Che mi ha rovinata.