dimarts (divendres) 13

Dimarts i tretze! No em veig capaç d’escriure un post propi avui. Sé que seria malinterpretat (no és cap novetat), o no només oblidat, sinó perseguit per “catapings”... o alguna cosa pitjor. En conseqüència, m’ha semblat que us podia deixar alguna cosa escrita per algú a qui no li pogués passar res. Què li pot passar a Asimov, si ja fa temps que va morir? Que no es reeditin les seves obres? Potser sí, però no ho crec.

Us he triat un fragment del relat titulat “Divendre tretze” del llibre titulat en anglès More tales of the black widowers, que va publicar en castellà Ediciones Buenos Aires S. R. L. l’any 1980. El llibre conté una sèrie de relats inspirats en les trobades que feien per dinar Asimov i alguns amics (Donald Bensen, Gilbert Cant, Lin Carter, John D. Clarck, L. Sprague de Camp, Lester del Rey –estic segur que als aficionats a la ciència ficció us deuen sonar alguns d’aquests noms dels inicis del gènere als USA-). En aquestes reunions gastronòmiques, els membres del club “Aranyes Porta-Trampa” sembla que s’explicaven històries similars a les que apareixen en l’obra d’Asimov que esmento.

En aquest mateix recull, Asimov publica un relat que va escriure en homenatge a J. R. R. Tolkien, mort el 2 de setembre de 1973. L’editor de “Ellery Queen’s Mistery Magagazine” va decidir no publicar-li al·legant que els lectors no estarien prou familiaritzats amb Tolkien com per poder apreciar la narració. Imagineu-vos!


-En realitat –digué Rubin, atacant la col farcida amb gust-, tot aquest assumpte del divendres tretze és força modern i sens dubte va sorgir basat en la Crucifixió. L a Crucifixió va ser un divendres i l’Última Cena, que tingué lloc abans, va ser, evidentment, un cas de tretze comensals, els dotze apòstols i...
[...]
-Realment -digué Halsted amb veu suau, una mica vacil·lant-, hi ha un bon motiu per considerar el tretze un número desafortunat i no té res a veure amb l’Última Cena. Aquesta explicació la van inventar després.
“S’ha de pensar que la gent primitiva, poc sofisticada, trobava molt còmode el número dotze perquè podia dividir-se per dos, per tres, per quatre i per sis. Si hom venia objectes per dotzena, es podia vendre mitja dotzena, un terç, un quart o un sisè de dotzena. Ara imaginem un pobre tipus que compta la seva mercaderia i descobreix que té tretze unitats d’alguna cosa. No pot dividir el tretze per res. La seva aritmètica es confon i diu: “Oh, merda, tretze! Quina mala sort!”... i aquesta és l’explicació.
-Oh, això és un munt d’escombraria, Roger. Aquest tipus de raonament faria del tretze un número afortunat. Qualsevol negociant oferiria incloure el tretzè article per millorar el tracte.
-La dotzena del flequer –digué James Drake amb la seva veu de fumador.
-El flequer –digué Avalon- incloïa una tretzè pa per formar una dotzena de flequer, a fi d’evitar les dures penes aplicades per la manca de pes. En afegir el tretzè, estava segur de superar el pes encara que alguns dels pans fos mesquí. Ell podria considerar la necessitat com quelcom afortunat.
-El client podia considerar-la afortunada –mormolà Rubin.
Quant al divendres –digué Halsted- s’anomena Friday en angle`s, nom que s’origina en el de Freya, la deessa de l’amor als mites nòrdics. En les llengües d’origen llatí el nom del dia deriva de Venus; és vendredi en francès, per exemple. Jo diria que s’hauria e considerar un dia afortunat per aquest motiu. Ara bé, si agafen el dissabte, batejat en honor d’aquest vell déu malcarat, Saturn...
[...]
-Nois, tots vosaltres intenteu raonar alguna cosa que va més enllà de la raó. El fet és que la gent té por del divendres i té por del tretze i sobretot té por de la combinació. La pròpia por pot fer que es produeixin coses dolentes. Jo podria estar tan preocupat per la possibilitat que aquest local s’incendiï, per exemple, perquè és divendres tretze, que deixaria d’estar atent i em clavaria la forquilla a la galta.
-Si això et tanques la boca, seria una bona idea –digué Avalon.

Heu llegit els motius de considerar el divendres el dia de la mala sort en el món anglosaxó. Ja sabeu que aquí és el dimarts, el dia de Mart, el déu de la guerra.