-EC: Aquí se han hecho recitales de poesía, obras de pequeño formato, vodeviles, y grupos de música jueves y viernes. Hasta se rodó una película Lo mejor que le puede pasar a un cruasán. Pero también tertulias. Recuerdo una genial sobre los toros donde reunimos a casi la mitad del tendido 5 y un grupo de antitaurinos.
-MB: Yo recuerdo una conferencia sobre las mujeres en el Paquístán.
Fragment d’una entrevista als nous propietaris del bar Versalles de Sant Andreu.
Avui s’ha iniciat la temporada taurina a Barcelona a La Monumental, la darrera plaça que ens –hauria de dir “els”?- queda en la primera ciutat d’Espanya en què l’ajuntament –hauria de dir els barcelonins i, per extensió, els catalans?- s’ha declarat antitaurí (escric en word i el corrector em diu que no existeix la paraula: em proposa antiquari) . L’autoritat ho ha permès i el temps ha acompanyat.
Alguns us preguntareu per què, però el cert és que he buscat informació sobre com ha anat la corrida (el corrector també protesta) i no he trobat res. Demà miraré els diaris no virtuals. En canvi, per dir alguna cosa, he llegit a tot arreu l’èxit del nou horari de metro, i fins i tot he pogut veure imatges dels ocupants nocturns: realment engrescador.
I així acabo, però amenaço que continuaré, encara que alguns, davant d’un post tan desgavellat, desacostumadament curt i estrany es deuen preguntar si m’he tornat boig per un procés natural o ha estat després de llegir la notícia sobre la meva col·lega Maria de la Pau. Tot podria ser. En descàrrec meu, us he de dir que ja coneixeu el meu estat d’ànim els diumenges a darrera hora.
8 comentaris:
Eres un admirador de la Maria de la Pau, he, he?
No criticaré, que em pot motivar l'enveja subconscient ja que, de fet, aquesta noia, a més de ser més guapa que jo, té molts més premis literaris, de fet crec que els té 'tots'.
Sobre els toros, com que som com som, els esborrarem del nostre imaginari col·lectiu i ancestral com ja es va fer amb la boxa, són els nous temps i tots som pacifistes i econdallonses.
El que em faltava... que fos del P.P. !!!
I prou, doncs la diria molt grossa!!!
=;)
La maaria Pau és una caçadora nata.
De premis, de marits, de càrrecs... que guai!
Que consti que alguna cosa que li he llegit m'ha agradat i tot! i del seu home també.
Temps era temps.
I els temps canvien i les persones també.
Jo cec que les persones no canvien quasi mai... I suscric a la Jaka!
Violette, les persones canviem poc, però els gustos si que ens poden canviar (i les conductes també)
ho dic perquè a mi m'havia agradat, llegir la Janer (parlo en passat)
Sí clar, Arare... jo em referia a les persones i no als gustos...
PS: Nosaltres, Pere, com si fóssim a casa... ja ens disculparàs.
Err... diu "una figura mediàtica però alhora vinculada als cercles intel·lectuals". Parlant de la vuitena candidata del PP de Matas?
És broma, oi?
No ben bé un admirador literari, però a partir d'ara hauré de pensar que alguna cosa té la noia ;-)
Amb això dels toros ja veus que m'ha agafat fort. No sé si enviar-ho en format carta -el post d'allà, no aquest- a l'"Avui" (fragmentada, evidentment).
Per nosaltres no et prives, jaka, que estem en família.
Esteu a casa vostra, violette i arare, és clar que sí. I jo entraria en la convera sí sabés exactament de què va. A no ser, violette, que vulguis dir que el que és ja ho era, cosa que també queda prou críptica.
Què dius, xurri? Irreal como la vida misma. Ho veus com això de les desconfiances... És clar que...
Publica un comentari a l'entrada