literatures

Expectació davant de la tornada d’Emili Manzano. Arribo tard i, a més, em distrec, cosa que lamento, però no ve al cas justificar-me. Com que no puc parlar de tot el programa, em limito a sensacions primàries, a moments. Cortina granatosa de fons: teló que amaga sorpreses? Massa fosc l’escenari. El 33 té més mitjans que BTV, la qual cosa tampoc no significa res: ja es veurà. Una certa pèrdua del sentiment de tertúlia en la qual pots participar, de cambra d’un amic on van arribant els fixos i els nouvinguts que parlen d’allò que l’atzar i la complicitat del moment els suggereix i un enllaça amb l’altre i el darrer arribat obre un tema nou o presenta una perspectiva inusual i tu, espectador en l’ombra, et converteixes per un moment en protagonista. I refaries el guió, entre altres coses perquè dilluns és sant Jordi, i encara que n’has vist un quants, no deixa de ser sant Jordi –quan serà un dia en què no caldrà anar a treballar?- I et fa gràcia conèixer un editor francocatala o catalanofrancès apassionat de Baudelaire i imaginar que un dia a València hi haurà tantes llibreries com la de l’Eliseu i que el temps se’t farà curt. I t’anima saludar el bloc del senyor Boix, encara que penses que té una data de caducitat que dependrà, més que del seu èxit entre uns quants, d’allò que se’n diu índex d’audiència i de variables que ignores -els comentaris massa clars: parlo de colors-. Per un moment penses, com en Tornasol, que volar és possible, i et debats entre la realitat i el somni i acabes tocant de peus a terra, però ho tornaràs a intentar, al menys una vegada a la setmana, que no sigui dit.

I encara amb aquest vol nocturn que no s'aixeca un pam de terra, llegeixes que Lletra ha convocat –i tu que pensaves que se n’havien oblidat- el premi al millor web de literatura catalana. Estàs temptat d’omplir el formulari, però t’adones que el teu espai no és ben bé de literatura, encara que dubtes sobre el concepte de literatura. Ànims, però, que només teniu poc més d'un mes per inscriure-us-hi!

I avui estàs cansat, i deixes abruptament el post. Lamentable: et desconeixes. Hi ha dies que no hauries de sucumbir a la dèria de postejar.