23.12.08

Louis Armstrong, Jordi Pujol i jo (esbós d'una història de Nadal)

Quants llibres es regalen i es llegeixen per Nadal? No ho sé, però aquests dies de llums matinals radiants (suposo) i de tardes que s’escapen en els crepuscles melangiosos i en les nits llarguíssimes són una invitació a la lectura sempre que s’aconsegueixi escapar a temps de les tertúlies familiars interminables i del deixar-se anar.

Jo m’he fet els meus bons propòsits de pàgines i pàgines que ja ara sé que no seran del tot satisfets. Encara tinc pendent El casalot (La casa inhòspita, en versió digital), una mica més de Pla i, com a novetat, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. En canvi, no em deixaré entabanar per 1966-2008. Festival de jazz de Barcelona: 40 anys, perquè en qüestions de música prefereixo escoltar que llegir i perquè abans del festival va existir el Hot Club i els anys 50, que no m’he acabat.

I ara em plau presentar-vos l’esbós d’una bonica història d’aquells anys:

Doncs resulta que el Hot Club de Barcelona amb col·laboració amb el Club 49 va organitzar a mitjans dels 50 unes sessions de jazz amb alguns dels músics més interessants del moment. Concretament el 22 i el 23 de desembre de 1955 (temps abans havia vingut Dizzy Gillespie i més tard Lionel Hampton) havia de venir Louis Armstrong, però una boira espessa a Roma va impedir que el músic i al seva banda poguessin agafar l’avió el dia 22. Armstrong va arribar l’endemà i les quatre sessions previstes en el Windsor Palace de la Diagonal és van convertir en tres sessions el dia 23. Els concerts foren un èxit, tot i que al crític de “La Vanguardia” li semblà millor el de Hampton i li retrau a Armstrong la versió La vie en rose (si voleu en un altre moment us la passo). M’imagino el revulsiu d’aquelles melodies en la Barcelona del gris intens de l’època. I aquí s’hauria acabat la història: només un record en els centenars (?) d’assistents a alguna de les tres sessions.

Anys més tard, el 1997, Jordi Pujol, el promotor, no el president, passejava un diumenge al matí pel mercat de Sant Antoni, quan un venedor el va cridar per oferir-li unes velles cintes de magnetòfon que va pensar que li podrien interessar. Ja a casa, en Pujol va escoltar unes cançons que va identificar com a pertanyents al concert que Big Bill Broonzy havia fet l’any 1953 al Capsa. El diumenge següent, en Pujol es va tornar a posar en contacte amb el venedor, que li va vendre unes altres cintes guardades en misterioses capses blanques. Aquesta vegada les cintes contenien el mític concert de Louis Armstrong de l’any 55. En Pujol va acabar esbrinant que els hereus de Joan Antoni Arañó, conegut col·leccionista de discos, havien venut en subhasta o s’havien simplement desfet del material del difunt que ara, en una petita part, havien passat a les seves mans.

Finalment, l’any 2000, en Jordi Pujol va decidir editar el material en dos CDs que jo he comprat el novembre de 2008 en una botiga de la Rambla de Catalunya, 99, dedicada exclusivament a la música de jazz.

Si en aquest moment no sabeu què fer, us proposo escoltar una de les cançons del doble CD. M’he permès fer un petit muntatge en què començo amb la veu que va presentar la sessió i acabo amb la mateixa veu que anuncia la mitja part. On deu parar el propietari d’aquestes paraules? I, per suposat, no cal ni dir que aquests dies, com en qualsevol altre moment de l’any, la música és una bona companyia, i si no és de jazz, tampoc no us ho retrauré, que per molt que s’hagi escrit sobre els gustos, cadascú té el seu.


11 comentaris:

una que bada pels núvols ha dit...

Estava investigant per l'amic invisible però... no he trobat pistes!! ;)

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Hola Pere,

Potser hauràs llegit o llegiràs al meu post de l'altre dia, que parlava de regals i regalets que m'han fet i que m'he fet jo durant els darrers mesos...
La llista és molt incompleta, és clar, però un cert sentit del ridícul i una certa capacitat de discreció em van impedir llistar-los tots.

Començava dient que esperava encara seguir omplint el sac ... i mira, el teu YouTub és un magnífic regal ... perquè és del tipus de música que m'agrada escoltar als matins i als migdies i a tota hora... música euforitzant i optimismitzadora que sempre contribueix a fer-nos més feliços.

Dit això, afegeixo que et concediré un marge de temps prudencial i raonable perquè et decideixis a escriure'm alguna cosa més que el lacònic "Hola jovenet" que em vas deixar al meu blog l'altre dia.
Passat aquest marge de temps em començaré a enfadar seriosament ;-)
Estàs amenaçat.
Signat "El Sorro"
Bon Nadal i bon Any 2009!

Sani

Francesc Puigcarbó ha dit...

francament, una història molt interessant. Tot i que hom pensava que en Pujol era dels Chunguitos.

jaka ha dit...

xulisim el video i la música !!!

:D

Sadurní ha dit...

Bon muntatge Pere!

Salut i Bones Festes,
Sadurní

miquel ha dit...

Ai, Natàlia, que més voldria que fossis la meva amiga invisible, o encara més: visible. Però... ho ets? Això depèn de tu, és clar. Va, no, deixaré demà o l'altre alguna pista.

Començaré desitjant-te un magnífic 2009, amic Sani. Arribats a aquest punt, però, i després de llegir els teus retrets per la meva manca de loquacitat, et preguntaré on eres quan jo vaig fer les meus 50 llargs? Quin regalet em va arribar en la meva solitud de blocaire misantròpic però esperançat... Ah, ah, ah...?

Ja veus, Francesc, en aquest país aixeques una pedra i et surt un Pujol (o un Puig). Que consti que tinc altres històries de Pujols que no sé si mai explicaré.

M'agrada que t'hagi agradat, estimada jaka :-)

Gràcies, Sadurni! Bones festes per a tu, i també salut... i amors (fixa't en el plural) i, si s'escau, diners, encara que perquè els volem si tenim salut i amors?

Quico Ventalló ha dit...

Bones festes i millor any, Pere!

rhanya2 ha dit...

Tot i que el jazz no és la música que prefereixo, no puc deixar d'adorar Louis Armstrong...
Molt bones festes, Pere!!! I una forta abraçada!

miquel ha dit...

Gràcies, Quico! Que t'ho passis molt bé.

És que els clàssics...! Bones festes, violette! Una abarçada!

Anònim ha dit...

how can you write a so cool blog,i am watting your new post in the future!