e son delit de foll pensament ve,
ne pren a me, que el temps passat me té
l’imaginar que altre bé no hi habita.
Ausiàs March: Poema 1
Passo, camí de la mar, per davant de la Monumental, on seguidors sense entrada esperen que surti José Tomàs mentre a l’altra banda del carrer Marina alguns antitaurins, amb els mossos de contenció i protecció, esperen el moment de la conscienciació definitiva. Què importen les cinc orelles –públic condescendent- que s’ha endut avui José Tomàs? Els mitjans, sobretot els d’aquí, en parlaran poc. Als blocs, si no és per generalitzar en un debat que no necessita arguments, perquè els arguments d’una i altra banda són els de sempre, primitius, culturals, essencialistes o insignificants, tampoc no en parlarem gaire. 180.000 firmes per enllestir al Parlament una votació secreta. Si no és ara serà més endavant: els toros i els toreros s’acaben. Cap discussió, és així.
He pensat que ara, en circumstàncies adverses, és el moment de sortir de l’armari, com dirien els membres d’altres col·lectius. Jo tinc un passat amb els toros, la meva vinculació ve de lluny i no en renego. Som qui som i qui vam ser. Jo també vaig ser matador i cap mà no m'amaga la cara.
9 comentaris:
Ets tu de debò? Ohhh....
Pere, ets molt valent, amb el foto-xop podies haver reconvertit el tema.
Quan jo era petita eren moda les pelis de Lola Flores i sovint ens disfressàvem de flamenques, encara que en el meu cas, amb quatre parracs familiars.
Després va venir Sara Montiel i ja ens disfressàvem de cupletistes.
Cal recordar que Casas va retratar la seva senyora Júlia vestida de torera, també, i que Rusiñol també es disfressava de coses d'aquestes. No fas res més que formar part de la tradició catalana desacomplexada i integradora.
ostres! ets tu?
què hi feies vestit de torero?
de matador? :-)
Estàs matador, Pere!
;)
Jo jugava a torejar amb mon germà, l'avi, de Castelló, era un gran afeccionat a les curses i ens les feia veure per la televisió. No m'agraden els toros, però no veig perquè hem de renegar d'allò que fou. Per cert que se't veia "musho arte xiquiyo" ;P
Ja et veia jo una retirada al Mario Cabré, que torejava a la plaça i fora d'ella.
je,je, que divertit !!! :D
Era, Clarissa... després...
Aquesta és la intenció, Júlia, integrar, relativitzar. Ara els radicalismes de tots colors senyoregen. Ignorància.
Ah, kika... tots tenim un passat que ens porta al present. De tota manera, com a matador el meu èxit va ser escàs.
No sé, Arare, si encara hauré de tornar a sortir a la plaça ;-)
Gràcies per lo de l'arte, Clidice. Allò que fou? Potser sí que tens raó.
Més fora que dins, ara, Francesc... i amb força "cornadas".
Com que divertit, jaka ? ;-)
Publica un comentari a l'entrada