23.8.10

aigua, foc... calor

Em vaig emportar al nord -a penes fullejats encara, i qui sap - tres llibres de poemes primaverals tardans. Primaverals tardans perquè es van publicar al maig o al juny potser sabedors que no podrien competir amb els de sant Jordi; primaverals tardans perquè qui sap si floriran i fruitaran plenament com ho devien fer en el seu moment. Per ordre temporal invers, només la presentació:

Agost en un recó vetust del parc familiar
a l'ombra verda d'un tell
èlitres d'insectes.

J.-M. Junoy. “Dos poemas dispersos”. Obra poética. Acantilado.

M'interessa Junoy, o les 162 pàgines de Vallcorba?


¿Potser dubteu, ciutats,
de que us van clavegueres
per sobre els empedrats?
...

Rafel Nogueras. “El carrer de migdia” (fragment). Les tenebroses. Labreu.

Una oda a Barcelona oblidada? Trobo a faltar el pròleg, l'estudi introductori, o com se digui, en aquest llibre de versos didàctics.



Perquè sóc vell, a favor de les velles
us responc jo, nebot, que ho feu fatal
de malparlar d'elles en general,
segons es veu en vostres cobles belles.
Que no en son pas totes contrarioses
a joventut ni al goig d'amor complir,
que trobareu velles que fan venir
al bon amor les joves orgulloses.

Guillem de Masdovelles: “A favor de les velles”, dins Dolors Miquel: Cap home es visible. Poesia catalana medieval. Ed. 62.

Just darrere, una mica a la dreta mirant el mar, una mica a l'esquerra mirant el Montgrí, les dues velles alemanyes que es banyen, prenen el sol, riuen, viuen... Possiblement discutiria amb Dolors Miquel l'actualització i la tria, però que coi!, quina bona feina!


Tantes novel·les per llegir i em faig copista de poemes? On s'és vist?


En fi, ja han començat les festes dedicades a sant Genis i el temps escasseja. Ahir a la nit vaig tornar a casa amb una terrible olor de pólvora a la roba després de l'actuació dels “Mussolets”. Una nena d'uns set o vuit anys (encara massa jove, doncs, per pertànyer als joves diables) a qui la seva mare havia enlairat a l'aparador de can Matas li preguntava abans de la traca final: “¿Mamá, pero estamos en territorio español?”. No vaig saber la resposta de la mare ni el motiu del dubte de la nena: potser era la novetat del correfoc? O potser havia llegit la pancarta del balcó de l'Ajuntament? Massa soroll, o potser el just?


4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Ara vinc, ara viiiinc!
Més endarrera et deia que no et mengessis totes les flaones i me´n deixessis alguna, però veient la fumèrria i el foc em temo que si en queden faran ferum de pòlvora.

Aquesta nena de set anys és molt llesta, a part de col·locar-se en el lloc estratègic fa preguntes intel·ligents.

Bona Festa!

pere ha dit...

Les flaones -les que queden- s'han salvat perquè le persianes han anat avall... així que... :-)
Sí que la nena va captar que alguna cosa era diferent, però el més curiós és que mentre la resta dels nens vivien emocions d'excitació o de por, ella no participava de la màgia del foc, ai!
Gràcies ... i recorda que la tens a quatre passses ;-)

Mireia ha dit...

Junoy, tot i que menys conegut que els Papasseit, J V Foix etc, va ser un dels inrsoductors de les AVANTGUARDES, no és així?

recordo haver llegit un poema seu que em va arribar força, però no en recordo el títol!

pere ha dit...

Exactament, Mireia. Potser recordes també alguns dels seus cal·ligrames famosíssims, com Deltoïdes, el de Miró o, especialment,l'Oda a Guynemer.
De tota manera, la seva obra poètica no és gaire extensa.