1.8.10

demà...

Ahir –de fet, avui- vaig arribar dels meus mars del sud. Vint dies sense contactes internàutics, sense bloc ni blocs, sense res més que els ritmes de les ones d’una mar benigna que no saps on s’acaba, de cels poc ennuvolats, dels camps i els seus arbres, els seus tactes i les seves olors, de la calor dels dies més llargs que encara són curts, de les nits curtes que són realment curtes i fan de bon dormir, de trens que passen per davant de casa tan ràpids que no tens temps de pensar si els vols agafar o et vols quedar, de persones i animals gairebé oblidats, de retrobaments i comiats, de lectures lentes, de solituds i multituds...

Vint dies que passen com un buf i ja tornes a estar aquí escrivint no res. I demà miraràs més atentament aquesta vida virtual que continua bullint i escriuràs una mica al bloc –bé, potser més aviat retocaràs el que vas escriure ahir o en dies passats- i deixaràs, segurament, algun comentari, i si no en deixes... Demà, demà...

6 comentaris:

x ha dit...

el teu ratolinet ha seguit a la seva roda demanant poca feina i una mica d'aigua i menjar. l'hem cuidat.
fins demà.
petó.

Pais secret ha dit...

Ben tornat.
Aquí t´estem esperant, i no sé perquè però em sembla que tornes inspirat.

anna g. ha dit...

benvingut de nou! les meves nits insomnes i jo t'hem trobat a faltar :)

jaka ha dit...

Celebro que t’ho hagis passat tan be !!! Aquí et trobava a faltar.
Una abraçada,
:D

kika ha dit...

quines bones vacances! i quant t'he trobat a faltar! tants dies!
però que bé, tants dies de tot això que expliques!
ben tornat! :-)

pere ha dit...

Ja veig que continua ben eixerit, x. Gràcies per anar passant.

Gràcies, A. No creguis la calor de la ciutat -l'aigua em cqu massa lluny- em neguiteja i em deixa sense propòsits, ni bons ni dolents. Viuré del passat :-)

Ostres, anna...! I jo t'he trobat a faltar :-) A veure com es presenta l'agost de l'asfalt i de les nits de xafagor...

Gràcies, jaka. La veritat és que el sud -tu ho saps- sempre és un regal. Si fóssim més agosarats (o més joves) ens fugaríem una temporada tots plegats.

Gràcies, kika. La veritat és que m`ha fet molta mandra tornar, sobretot perquè al sud el temps passava intemporal, ja m'entens.