3.12.10

el padrí

Parlàvem ahir sobre conservar o no els llibres i alguns no arribàvem a conclusions definitives. Des d’un punt de vista pràctic, entenc que una vegada llegits la majoria de llibres no tenen cap interès si no tenim una remota idea de tornar-los a llegir totalment o parcialment. Podem afegir entre els llibres a guardar aquells que per raons sentimentals –un regal del primer amor, el que vam guanyar en el nostre primer premi literari, el que ens va firmar amb una dedicatòria personalitzada aquella autora que admiràvem tant...- han adquirit un valor extra. En definitiva, crec que no m’equivoco si dic que amb menys d’una quarta part –i em sembla que tiro molt llarg- dels llibres que tenim, ja faríem.

Entre els llibres que tenim tendència a conservar potser també hi ha primeres edicions raríssimes o llibres que actualment són introbables i que en el seu moment van ser essencials, però que obres posteriors han superat àmpliament. Quin interès, fora de la dèria col·leccionista –un altre misteri dels humans- poden tenir aquestes obres, el contingut de les quals ens interessa molt relativament?

Ahir, Xavier Caballé ens informava que l’Ateneu Barcelonès iniciarà la campanya "Apadrina un llibre!", que tindrà per finalitat que tot aquell que ho vulgui ajudi a la conservació o restauració d’algun llibre de la biblioteca de l’entitat. El protector haurà de pagar un mínim de 35 euros i a canvi el seu nom aparixerà en diversos llocs de l’Ateneu i tindrà dret a participar en una rifa de llibres; a més, el 40% de la donació es podrà deduir en la declaració de renda. Com a llibres a preservar cita Los seis libros de la Republica de Iuan Bodino (Jean Bodin), Aristotelis Logica (Aristòtil), Coronica vniuersal del principat de Cathalunya (Jeroni Pujades) o Politica de Dios, govierno de Christo, tyrania de Satanas (Francisco de Quevedo). Qualsevol insensat podria pensar que en els temps de crisi que vivim i viurem, aquesta és una iniciativa poc solidària, excessivament onerosa, que alguns dels llibres ja tenen edicions modernes i fins i tot comentades, que d’altres no tenen cap interès per al lector mitjà modern, que se’n podrien fer edicions facsímils que costarien menys que la restauració dels originals... I aquí és on entrem en el valor del llibre com a obra d’art, com a element insubstituïble de la història de la cultura i, per tant, de la humanitat. Aquí és on cal dir que a vegades el que menys importa per valorar els llibres és que el seu contingut tingui cap interès.

Jo no descarto contribuir a la campanya de l’Ateneu, però no aspiro que en contrapartida el meu nom figuri enlloc, tan sols desitjaria que si alguna tarda d’estiu se m’acut pujar al primer pis de la institució a prendre una cervesa, em deixin via lliure. Ja m’imagino la noia de baix preguntant-me el meu dret a gaudir del jardinet romàntic abans de deixar-me passar, i, després d’explicar-li la meva relació amb la casa, la veig dient, sense gaire estridència, amb admiració:
-Deixeu-lo passar! És en Pere Palau! És el padrí!

I jo que pujaré l’escala lentament, amb un mig somriure, a beure’m la cervesa, a fullejar el diari i a contemplar, si s’escau, les evolucions de les tortugues entre la gespa, mentre la gent anirà xiuxiuejant amb respecte: és el padrí, és el padrí, és el padrí...

13 comentaris:

Allau ha dit...

Completament d'acord: no volem plaques commemoratives per apaivagar la vanitat. Aspirem a pas franc i vitalici al jardí i la biblioteca de l'Ateneu.

Alberich ha dit...

Ai, aquesta vanitat que ens fa fer coses extravagants!. És una bona idea apadrinar un llibre, però aquestes coses haurien de ser anònimes,

Júlia ha dit...

Dubto que encara que apadrinessis el que fos et fessis ni tan sols popular, mira si hi ha bestioles, al zoo, 'apadrinades'.

Clidice ha dit...

M'apunto a la teva proposta, apadrinem si ens deixen pas franc :)

Ferran ha dit...

Cuidado que després la fama te la seva cara fosca, pérdua d'intimitat,maldecaps i sobretot Pere..la enveja. Pensa-t'ho molt bé,que ja saps que la vanitat es un dels pecats capitals

miquel ha dit...

Doncs que se senti la nostra veu, Allau. (Jo, de moment, em comformaria amb el jardí, que les meves lectures les faig en solitari)

Això em sembla, Alberich, encara que els de l'Ateneu ja deuen tenir estudiat que el que vol la gent del país és una mica de publicitat, encara que ningú la llegeixi.


Júlia, vols dir que els de l'Ateneu són bestioles?
De tota manera, deixa'm tenir alguna esparança, que a la fi només aspiro a pujar una estona al jardí a beure una cervesa.

Pas franc, Clidice! Sumem les nostres veus!

No, no, Ferran, no és per vanitat, és només per pendre una cervesa, i sense aspirar que me la pagui ningú; fins i tot puc dir que jo convidaria, que els padrins solem ser generosos.

kika ha dit...

jo vaig tard, ja ho sé ... aquest dies acostumo a fer tard...
és igual: jo només vull guardar els llibres que m'han agradat tant que planejo tornar-los a llegir ... però a vegades sóc massa optimista ... i sovint en guardo masses :)

Júlia ha dit...

Comparava els llibres amb els animalons apadrinats, no pas amb la gent de l'Ateneu, ep.

lola ha dit...

Pere, et dius Palau, dedueixo. Quina sort.
Jo aquest any faig un curs a l'Ateneu, i m'han fet sòcia, elis, elis... Ara que, amb la pasta que pago, ja els hi val.

miquel ha dit...

Jo cada vegada en guardaria menys si la tria fos dels llibres que m'han agradat molt. Per què gurdo els llibres és un misteri.
I que fas amb els que no vols rellegir, kika?

Alguns animalons corren per l'Ateneu, Júlia :-) Suposo.

Ja em sembla a mi que les activitats de l'Ateneu són un pèl... bé productives pels de l'Ateneu.
Em sembla que algun dia m'hauràs de convidar al bar. Ep, la cervesa o el que sigui, va a càrrec meu.
Ei, lola, i jo que encara no sé el teu cognom :-)

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Per a mi va ser una gran frustració veure com d'una temporada per l'altra ja no es podia gaudir lliurement d'aquell espai mervellós al mig de Barcelona.

De seguida he pensat en una solució: una màquina compta entrades i sortides de manera que es pogués entrar i disfrutar-ne mentre hi hagués lloc.
No dic atapeït com un ou, sinó un nombre raonable de persones que mantingués la pau i la màgia del lloc.

El disseny del robot el deixo a mans dels qui hi entenen, però no crec que fos tan difícil implementar-ho.

Segur que no invento res, i que això potser ja ho han pensat i potser descartat. L'argument important és mantenir el grau d'excusivitat. Si és exactament així, no crec que per 35 euros et puguis saltar les normes. Volen socis, no padrins, em temo
;-)
Tanmateix, m'apunto, és clar, a la teva idea i tens el meu vot favorable.

miquel ha dit...

Em temo, Sani, que és com dius, volen socis i no padrins; de padrins, els en sobren.
La veritat és que les vegades que m'he colat no m'ha semblat que mai facin el ple.
Prenc nota de la teva idea i et mantindré informat de les meves estratègies que, estic segur, no donaran fruits.