2.2.11

carta de compromís

Els mitjans parlen cíclicament de l'educació -no tant de l'ensenyament, malgrat el canvi de nom del Departament-, sense que es vagi gaire més enllà de les estadístiques i de consideracions excessivament genèriques o enormement particulars. Avui mateix hem tornat a llegir les estadístiques sobre el fracàs escolar -continua sense quedar clar qui és que fracassa, i en quin percentatge, entre tots els implicats en el procés educatiu- amb les comparatives pertinents i els senyals d'alerta. També he llegit un article molt enginyós i irònic, no recordo en quin diari, sobre el possible dilema entre educació i ensenyament.

No auguro gaires canvis durant aquest curs -és clar que si volem, i tenint en compte la crisi, es posa un notable general i s'ha acabat la polèmica-, tot i els diversos intents de treball del conjunt de la comunitat educativa, un dels quals s'està posant en marxa aquest any, l'anomenada “Carta de compromís educatiu”, que han de redactar centres i pares i que començarà a funcionar, m'imagino, el curs vinent. Copio del Departament (en la pàgina que consulto avui encara és el Departament d'Educació -la carta és una iniciativa del govern anterior-) i podeu veure la totalitat de la proposta aquí:


El Departament d'Educació ha elaborat el document d'orientacions que guiarà l'elaboració de la carta de compromís educatiu. L'objectiu del document és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives.
El document d'orientacions estableix que els centres públics i concertats que imparteixen educació infantil, primària o ESO hauran d'elaborar la carta de compromís educatiu abans d’acabar el curs 2010-2011. Per a la resta d'etapes educatives, en canvi, serà voluntària.
Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document un cop s'hagi aprovat, mentre que en cursos posteriors se signarà en el moment en què l'alumnat es matriculi per primera vegada a l'escola o institut.


El Departament, facilita un model amb diversos ítems de compromís (veure sencer aquí) que poden servir de referència en el moment que cada centre elabori la seva pròpia carta. Copio els tres primers punts del possible compromís del centre:

1. Facilitar una formació que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de l’alumne o alumna.
2. Vetllar per fer efectius els drets de l’alumne o alumna en l’àmbit escolar.
3. Respectar les conviccions religioses, morals i ideològiques de la família i de l’alumne o alumna.

No sé si és cosa fàcil aconseguir una formació que aconsegueixi el desenvolupament de la personalitat dels alumnes. Tampoc sé si es desitjable, sobretot segons quines personalitats; però suposo que més o menys ja s'entén. Sigui com sigui, tenint en compte que en relativament pocs anys les classes de llengua i literatura catalanes han passat de quatre a dos al batxillerat, no sembla que s'esperi que jo – i els meus companys- m'impliqui gaire en el procés; més aviat devem ser una rèmora.

Quant al segon punt, és una obvietat que segurament s'ha de posar.

Compte amb el tercer punt, perquè al menys jo m'ho pensaria força abans de firmar-lo. No tinc clar que hagi de respectar les conviccions religioses, morals (o amorals) i sobretot ideològiques de ningú. I aquí entraríem en el debat sobre la funció de l'ensenyament o l'educació en aquests tres camps tan estretament lligats que a vegades són un de sol. I també podríem parlar de les simplificacions dels enunciats.

Si teniu temps, feu una mirada al paper virtual. Mentrestant, papers i realitat aniran convivint i difícilment arribarem a esbrinar si els papers canvien la realitat o és la realitat que produeix una ingent quantitat de papers nous. O, potser encara, papers i realitat no s'arribaran a trobar mai del tot.

Se'n parlarà.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Mara de Deu Senyor¡ con dirien la gent gran.... avui en les noticies donaven con a nota a recalcar que les causes del frac``as escolar (problemes amb el teclat) les continues reformes educacionals , l'augment de la inmigraci´´o i per l'augment de la gent que ha penxat els estudis per entrar al mon laboral

Júlia ha dit...

No entenc com no reprenem postures més radicals a favor de refer del tot les institucions educatives, no es farien realitat però esperonarien el debat. Coses a l'estil 'La escuela ha muerto' dels meus temps juvenils.

Estem tots arnats, de dalt a baix, potser caldria una regeneració moral integral de l'educació, la instrucció, l'ensenyament, el cos d'ensenyants, els formadors dels formadors i la resta...

Júlia ha dit...

...i si vénen uns pares nazis???

Clidice ha dit...

eeeeeeeeeeeee ... d'això, no, millor no dic el que en penso. Que tinguis un bon dia :)

Ferran ha dit...

Tonteries..Sempre les mateixes històries... La meva germana es professora i jo sóc pare i coincidim sempre... em de començar a casa, la escola es per apendre i formar, no per educar si jo com a pare no sóc capaç de donar-li el valors adequats, el profesor no ho farà, i sense aquests el aprenentatge es molt més difícil.

pere ha dit...

Les causes del fracàs, com en tots els fracasos, benvolgut o benvolguda anònim/a, són tan diverses que ningú ha estat encara capaç de concretar-les, perquè, d'haver-ho fet. Ostres, no se m'acut que es podria fer en cas d'haver-les descobert.

Les postures radicals fa temps que s'han acabat, Júlia, a no ser de boqueta. Potser caldria començar per la regeneració moral (i material) de la resta... després podríem començar a pensar en la regeneració de cada estament.
Nazis i molts altres pensaments, això és el que vaig pensar jo.

Estic segur que no ho dius perquè seria llarguíssim , Clidice.
Bona setmana :-)

El principi, Ferran, jo també ho penso, sempre és la família, que és el referent més important i immediat que té tothom. La idea de la carta és, en part, harmonitzar família i centres en qüestions tan generals que realment no signifiquen gran cosa, fins i tot quan es redacten bé. Cada dia més els centres d'ensenyament són un referent secundari en el procés educacional dels nens i dels joves.