25.2.11

pintada nocturna amb llum esmorteïda

Porto una setmana llarga, potser més, amb una passivitat lectora – a penes els llibres imprescindibles i una fullejada en diagonal a diaris i blocs- que em preocupa perquè no puc atribuir-ne la causa a un excés de feina ni a una desorganització material, sinó més aviat a una deixadesa mental i a un ritme vital que a les hores bones es transforma en badoqueria i en lentitud extrema, com si els meus components sensitius i racionals es trobessin en un estat d'abúlia propi d'un període de prehivernació.

Em passa el mateix amb l'escriptura. Res a dir, i encara la insatisfacció de dir-ho malament, com si les paraules notessin que el pensament no va a l'hora i es rebel·lessin en vulgaritats lèxiques i combinacions anàrquiques en un puzle impossible. Només de tant en tant alguna frase curta, algun lema de dubtosa utilitat, com la pintada d'aquesta nit, amb falta d'ortografia inclosa per desmentir-ne -o confirmar- l'autoria, i que demà o demà passat desapareixerà de la capçalera del bloc de la mateixa manera que la brigada de l'ajuntament la traurà de la paret del metro d'aquesta Barcelona de parets inintel·ligibles, prosaiques i avorrides amb vianants apressats amb horaris fixos, fins i tot els de lleure.

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Deu ésser una gripada general,Pere, a mi em passa una cosa semblant i ja fa dies que dura. No sé si atribuir-ho a les circumstàncies metereològiques o personals. Potser és aquesta primavera que es va obrint pas sense demanar permís a l´hivern que també hiverna, pel que es veu...o ves a saber.
L´arbre del jade que tenies ahir a la capçalera era preciós, és molt agraït. Si és teu , vigila com treballa per sota si el tens plantat a terra, li encanta escanyar canonades! Si el tens en un test, cap problema.Viu com nosaltres, dels aires del cel.

Clidice ha dit...

M'agrada la teva capçalera, perquè ella ja és un grafit en la seva caducitat, no només la d'avui, vull dir la de sempre. Últimament, però, el soroll de la maldat fa que costi molt de trobar impulsos i alegries per transmetre. A tot ens farem, però, que ja sabem com som els humans. Bon cap de setmana.

Departament de llengua catalana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pere ha dit...

Qui ho sap, A. Jo sóc força intermitent, però sempre em passa que al febrer o al març em vénen dies de cansament, de no saber ben bé què, potser és que intueixo la quaresma i em replego.
Gràcies pels consells i per la cosideració sobre l'arbret, que ja deu fer més de quinze anys que va faent al seu aire en un test i que cada hivern m'alegra la vista amb les seves flores humils i solidàries.

Gràcies a tu per fixar-t'hi, Clidice. La intenció és que sigui també una mena d'apunt visual que va reflectint el meu present que passa.
Certament, els temps no són alegres, però al menys aquí tots, o gairebé, anem fent i trobant llums entre les ombres.
Bon cap de setmana.