Hi ha hagut periodistes i gent de professions diverses o sense professió que han vist en les primàries del PSC a l'ajuntament de Barcelona un símptoma o una conseqüència d'una situació de desconcert, de mala planificació o fins i tot de caos en el partit -el que diguin els representants dels altres partits té, com se sap, poca importància i menys credibilitat-, i jo no ho discutiré. Gairebé estic segur, però, que la constant aparició d'Hereu i Tura als mitjans suposarà un increment del vot socialista en les municipals que no sabria -ho sap algú?- quantificar. En política, com en altres aspectes de la vida, l'important és que es parli d'un, que es recordi una cara, un nom. Només uns quants recorden detalladament que hi ha darrere d'aquesta cara o d'aquest nom. Si no fos pel meu escepticisme, diria que aquestes primàries han estat una jugada mestra del PSC, potser massa allunyada, això sí, del dia de les eleccions; o potser no, potser aquesta és la distància precisa per a alguns oblits.
5 comentaris:
Sortir per sortir ja no és garantia de res. Més del que va sortir en Montilla...
32 anys alguna factura han de passar. Hi ha coses que hores d'ara ja no tenen remei, ni amb les fòrmules tradicionals.
El problema és quan els poders s'enquisten, a més, hi ha poques possibilitats de renovació, però al final la gent acaba pensant que canviï la cosa com sigui.
Des d´un principi vaig pensar que aquestes primàries eren més una estratègia de partit que no pas un duel entre candidats.
Malpensada com sóc, crec que estava sibilinament escollida la Montserrat Tura com a candidata perdedora.
I ho dic des del desconeixement i la distància,és només intuició.
I ARA TOCA,FER VEURE QUE EL POBRET HEREU VA PER LLIURE,EL VELLS TRUCS DEL SRO.ZARAGOZA,ET CONEC MARDUX QUE ES HERBETA.......
JUGANT AMB BCN.
Dessmond, no sé que dir-te, però tot dependrà de els contraofertes d'imatges i de quatre frases fetes. Ja és veurà.
Cert Júlia, de vagades la gent vol un canvi fins i toit quan les coses van bé, que no és el cas. Després volem tornar a canviar, i així indefinidament. Sempre per a bé, és clar.
Ja ho devia ser, també, una estratègia de partit, A. El que passa és que al PSC hi ha més d'un partit i a vegades costa saber qui és qui.
Joi en canvi, creia que guanyaria la Tura, potser perquè no sóc del partit :-)
Et veig escèptica, més o menys com tothom, i potser tens raó, Oliva.
Publica un comentari a l'entrada