19.2.11

el temps que passa

La lluna, blanc, o potser plata, sobre negre, ara que ja minva, s'escola entre la claraboia i la paret: relleus de vidre. Demà -a la matinada mai se sap si som avui o demà-, el sol a peixos. Les orquídies, vermells i grocs, floreixen mirant l'oest. El temps que passa.

Ja tenim senyal, s'ha acabat l'eclipsi. Vilaweb enllaça els blocs de Vilaweb. I avui -demà, despús-demà- , qui, què, com, on, més enllà dels twitters del dia?

La lluna, de minva a penes perceptible, arriba a la façana i ja declina. Als auriculars, un fado. El temps que passa.

5 comentaris:

Allau ha dit...

La vida és fado, que deia Calderón.

Pais secret ha dit...

Aquí un peix que cultiva orquídies ( o més aviat elles a mi)i mira la lluna rere els vidres glaçats es treu el barret.
Espectaculars.

Puigcarbó ha dit...

"La vida es una barca va dir Calderón de la merda."

Pere, al bloc li passa quelcom estrany el fons es negre i les lletres blanques,. pero la resta a penes es veu en ser vermell

Ferran ha dit...

La lluna, el sol i el mar son l'essència de tot... i ara que no paso en els millors moments emocionals visitar el teu blog em porta un serenor que penso que no tindre en ma vida.
Bon cap de setmana.. el que queda

pere ha dit...

després depèn de qui el canta, Allau.

Avui els núvols amaguen la lluna, A. Les orquídies van apareixent no se sap com :-)

que va a parar a la mar, va dir un marqués, Francesc.


i la terra, Ferran, i la terra, que ens permet contemplar la lluna, el sol i la mar.
Ah, la vida, volta tant... Ànims!
Bona setmana, Ferran