saragatona: poesia xinesa

15.2.11

poesia xinesa

Algú escriuria un poema a partir d'aquesta imatge? Potser caldria començar pel poema i després convertir-lo en imatge?

9 comentaris:

Clidice ha dit...: No li són sobreres les paraules? La trobo tan bella :); 12:48 p. m.
en Girbén ha dit...: No et descuidis d'una música convenient al moment.
Ja en els difícils temps de Wang Wei -poeta fundador del que entenem com pintura xinesa-, els poetes pintaven, escrivien, i anaven pel món en companyia dels seus instruments.; 1:09 p. m.
jaka ha dit...: Es una broma, però ara m'ha vingut al cap alló de "tanta son tinc a les cinc que a les cinc tinc son"...

La imatge dona molta pau.
:); 2:12 p. m.
Iris ha dit...: Una intentona haikera. Impossible superar la imatge!!!

Junques d'estany
rebran en solitud
l'ànec nevat.; 3:37 p. m.
Francesc Puigcarbó ha dit...: De deixondir-se
vora un llac imaginat.
Tot és en calma.; 6:30 a. m.
miquel ha dit...: Realment ho és Clidice. Encara que les parauels, en aquest cas, van ser anteriors, però potser la imatge real encara va ser abans :-)

Girbén, gràcies per l'aclariment històric; jo en sé ben poca cosa de la poesia d'aquesta època.
Bé, la música l'he posat posteriorment, al menys una música.

Els teus coneixements del xinès m'aclaparen, jaka ;-)
Pau i silitud o aïllament al mateix temps. El poema ho confirma.

Un bon intent, Iris. Aquestes imatges sempre inspiren, no?

Sí, sí, Francesc, sensació de calma, com a conclusió; 8:18 p. m.
Xenia ha dit...: aigua i aire, unitat;
la solquen callades
ànimes recollides.; 11:36 a. m.
miquel ha dit...: En l'aigua quieta
que solquen les ànimes,
tots els misteris.

:-); 3:01 a. m.
Xenia ha dit...: :-)
Petó!; 8:10 a. m.