15.2.11

poesia xinesa



Algú escriuria un poema a partir d'aquesta imatge? Potser caldria començar pel poema i després convertir-lo en imatge?

9 comentaris:

Clidice ha dit...

No li són sobreres les paraules? La trobo tan bella :)

en Girbén ha dit...

No et descuidis d'una música convenient al moment.
Ja en els difícils temps de Wang Wei -poeta fundador del que entenem com pintura xinesa-, els poetes pintaven, escrivien, i anaven pel món en companyia dels seus instruments.

jaka ha dit...

Es una broma, però ara m'ha vingut al cap alló de "tanta son tinc a les cinc que a les cinc tinc son"...

La imatge dona molta pau.
:)

Iris ha dit...

Una intentona haikera. Impossible superar la imatge!!!

Junques d'estany
rebran en solitud
l'ànec nevat.

Francesc Puigcarbó ha dit...

De deixondir-se
vora un llac imaginat.
Tot és en calma.

miquel ha dit...

Realment ho és Clidice. Encara que les parauels, en aquest cas, van ser anteriors, però potser la imatge real encara va ser abans :-)

Girbén, gràcies per l'aclariment històric; jo en sé ben poca cosa de la poesia d'aquesta època.
Bé, la música l'he posat posteriorment, al menys una música.

Els teus coneixements del xinès m'aclaparen, jaka ;-)
Pau i silitud o aïllament al mateix temps. El poema ho confirma.

Un bon intent, Iris. Aquestes imatges sempre inspiren, no?

Sí, sí, Francesc, sensació de calma, com a conclusió

Xenia ha dit...

aigua i aire, unitat;
la solquen callades
ànimes recollides.

miquel ha dit...

En l'aigua quieta
que solquen les ànimes,
tots els misteris.

:-)

Xenia ha dit...

:-)
Petó!