27.6.11

els gossos que borden per encàrrec?

És veritat que la seva abundància fa que els gossos se les hagin de pensar totes si volen tenir futur en una societat tan competitiva com la nostra. En les ciutats grans, com Barcelona, ja no és suficient ser un un simple animal de companyia, cal ser, cal saber fer, alguna cosa més. Al menys això és el que jo vaig pensar en veure aquest anunci en la porta d'una botiga del barri:



El que em va descol·locar una mica és que el gos (o gossos) s'oferissin per lladrar amenaçadorament en punt de creu, que és una art que fins ara només sabia lligada als brodats; potser es vol dir que el bordar dels animals és una filigrana. En canvi, no em va sorprendre tant l'oferiment de bordar a màquina, tenint en compte que no hi ha ofici o afició, fins i tot els artesans, en què la tecnologia no jugui un paper important.

També se'm va ocórrer que bordar tingués el sentit d'abordar, és a dir, envestir o aturar algú per parlar-hi o per demanar li alguna  cosa. En aquest cas ja veig més sentit a l'oferta, perquè és sabut que en la societat actual cada dia es necessiten més mitjancers o si no ens calen, ens volen convèncer que sí. De tota manera, en aquest segon cas, continuo intrigat pel punt de creu i no tant per la màquina.

Si m'atrevís, obriria la porta de la botiga i preguntaria a qui correspongués què volen dir exactament; però no sé si ho faré, perquè potser la resposta seria decebedora: un anunciant que pateix dislèxia o un botiguer lector de Màrius Serra que ha estat incapaç d'anar més enllà de la simple transposició per estimulr els clients. En tot cas, no crec de cap manera que es tracti d'una simple errada lingüística per influència del castellà.

8 comentaris:

Allau ha dit...

Ai, continuem comentant el mateix de sempre. Repeticions de l'abisme.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Molt bona aquesta, tot i que la confussió entre brodar i bordar es bastant freqüent.

Júlia ha dit...

Aquest canvi en l'ordre de les consonants és freqüent en moltes paraules. Tota la vida que ho escolto.

Si això hi afegim que els gossos cada dia 'lladren' més...

Alberich ha dit...

Aquesta entrada l’has ben bordat ( Ai, perdó, volia dir l’”has ben brodat”)...
Salut.

PS ha dit...

Pobres gossos, són mals temps per ells també, uns els posen a la cassola, els altres els fan fer punt de fistó...
No m´estranya que la població canina vagi en davallada.

El veí de dalt ha dit...

Doncs jo crec que si em poso a brodar, acabaria bordant de neguit!

Montse ha dit...

Demà mateix li compro un kit de punt de creu a la Taca!!!

miquel ha dit...

No creguis, Allau, jo no tinc clar que els anotants hagin transgredit la norma.

Ho sol ser, Francesc, entre determinats parlants. Al meu poble, quan jo hi vivia, mai no vaig saber que ningú digués una cosa per altra. Veig que ho has aprofitat a "collonades" :-)

És veritat que en el llenguatge parlat es pot escapar l'errada (si és que ho és :-), Júlia. Però a l'hora d'escriure per fer-ne publicitat...
I no només lladren, segons observo cada dia.

I això que tinc poca tendència a bordar, Alberich. Ai! Volia dir a brodar.

Són mals temps, A., sobretot per la seva dependència d'amos i mestresses que... No adjectivaré. Ara, en davallada, no. Al menys segons veig.

No creguis, veí, es tracta d'una qüestió de constància. Si que és veritat que al principi més aviat udoles de ràbia, però després els brodats surten sols i els udols són de plaer.

Ja t'aniré llegint, Montse, per saber els progressos de la Taca.