16.11.11

acontentament 2 (aforismes i metàfora)

I a l'altra paret de la futura, però que molt futura, residència d'ancians:




En aquest cas, segur (?) que les urnes no les han deixades simpatitzants de partits ecològics. Sigui com sigui, guanyen les urnes:




(Es diu: no votar és afavorir la dreta. Jo afegiria que votar la dreta també és afavorir-la. Ep, dic jo.)

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

VOTAR O NO VOTAR, ja s'ho preguntava Shakespeare, o era Macbeth?

Júlia ha dit...

Un gran dilema. L'abstenció també és una opció tot i les seves servituds. Ara bé, una cosa és abstenir-se en un marc democràtic i l'altra cosa aquest sentiment antitot que no té propostes clares per generar canvis. On és el calendari 'possible' de la indignació? L'alternativa, ara per ara, a la mala democràcia és una perversa dictadura, de dretes o d'esquerres, o un assemblearisme encara més manipulable. La resta és fer volar colomets, colomets.

Clidice ha dit...

Sip. Malgrat que, votar algunes esquerres ... El gag del Polònia de la setmana passada, sobre el debat Rubalcaba-Rajoy, amb una Merkel al costat de cadascú dient-hi la seva, em va semblar força il·lustratiu.

I no us queda la sensació que la gent veuria bé que la cosa funcionés com a la Roma de la república? Quan van maldades nomenar un dictador? El cas és adormir la responsabilitat. Vaja, que últimament és com si m'hagués posat una samarreta de llana d'aquella que pica.

pere ha dit...

I després a esperar les properes eleccions, Francesc :-)

Tot és prou complicat, Júlia: votar (també votar en blanc), abstenir-se o buscar alternatives a un sistema polític, que no democràtic, que porta molts anys amb inèrcies perverses.

Clidice, esclar que encara no som prou conscients que en alguns aspectes la globalització i l'intervencionisme és un fet, el control, directe i o indirecte, aclaparador, mentre que en altres el lema és "campi qui pugui".
No tinc idea clara de futur, però el més immediat, que puc intuir, no m'agrada.