4.11.11

nocturns

M'agrada la nit. M'agraden les hores en què hi ha la gent que ja no surt de casa i queden els ressagats, la rereguarda que fa temps abans de claudicar del seu desig d'eternitzar-se i eternitzar el dia. M'agrada -i em neguiteja-, més tard, la sorpresa d'una altra presència que apareix sobtadament o de lluny, potser només un gat manyac o feréstec. Encara m'agraden més els carrers deserts, silenciosos, potser amb alguna llum a la finestra d'una façana d'algú que vetlla en solitud en les hores que com a mi li semblen les més tranquil·les. M'agrada el moment, just abans de l'alba, en que el forner torna a casa i el del bar comença a preparar-se per rebre els primers matiners; aquesta hora, però, la veig ben poc.

M'agraden les fotografies nocturnes en què la llum, diversa i dispersa, crea les centres d'interès rarament focalitzats durant el dia. I mentre la claror ressalta el que vol, les ombres senyoregen el racons; i llum i tenebra s'harmonitzen i es complementen com no ho fan quan lluu el sol i encara menys en dies núvols de grisor extrema. I quins colors impossibles els que capta la càmera i que el fotògraf només intueix. O els colors suaus i que es van apagant en lenta gradació... Les fotos nocturnes sempre contenen una petita sorpresa; en totes hi ha un petit misteri, fins i tot en aquelles que són d'execució mediocre i d'històries cent voltes repetides. La llum de la nit -en la nit- sempre conté un punt de màgia, també en blanc i negre, o això em sembla a mi.




9 comentaris:

Allau ha dit...

És un Salvat-Papasseit posat al dia?

iruna ha dit...

m'agrada com ho has escrit, i poder llegir "ressagats" (d'aquelles paraules que potser no m'hagués atrevit a escriure-la així per aquella maleïda inseguretat de llengua i que després resulta que també "existixen", quan jo per ignorància les donaria per mortes, o morides).

bona nit, pere (que bé trobar la teua habitació també encesa:)

Clidice ha dit...

i sempre el mateix dubte: B/N o color?

Pais secret ha dit...

Doncs no ho sé, a mi m´agrada tot. El que dius i el que mostres.

Trobo que d´un temps cap aquí la Plaça del Peix ha guanyat molt. Abans era l´eterna "segundona" ,ara brilla amb llum pròpia. I tu l´has captat en les dues versions.

jaka ha dit...

Ets un artista complet, imatge i paraula !!!
m'agrada el teu blog!!!

Violeta ha dit...

Ben trobat de nou, Pere.
M'has sorprès agradablement amb les dues fotografies, de Torroella oi?

Una abraçada.

pere ha dit...

Què et puc dir, Allau? Un es proposa i Salvat disposa.

Tu i jo sabem, iruna, que els diccionaris ens permeten ser més o menys ortodoxos, excepte quan no volem, tu més que jo,no dissimulis.
I a mi m'agrada saber que encara tens la llum (ai, el llum) també encesa.
Bona nit, iruna.

És veritat, clidice, però en el cas dels nocturns i si s'ha de triar, em quedo amb el color.

Gràcies, A. Hi ha dies que escrit i poso fotos, Avui he posat fotos i he escrit.
Cert, la plaça del peix està magnífica, però la desaparició de les sares de can Caselles (plural amb a o en e?) em té una mica desconsolat.

Jaka, gràcies... I no sé com correspondre a la teva magnanimitat :-)

Quant temps, Violeta! Què passa que encara et llegeixo el desembre de l'any passat, quan cantaves?
Tres fotos de Torroella, i la meva preferida és la de capçalera, que desapareixerà aviat.
Una abraçada.

Pais secret ha dit...

Jo ploro les flaones Pere, les feien petites i poc ensucrades per fora, per menjar-te-les de dues en dues.

La foto del capçal també m´agrada molt.Com n´estan de polides les llambordes de les voreres, quants anars i venirs!

pere ha dit...

Em sembla que hauries de conèixer molt bé les llambordes de la foto de la capçalera, A., perquè les tenies més trepitjades que moltes altres.