8.11.11

venceran, però...

En tornar de la feina he recollit de la bústia la targeta censal que m'informa de les meues dades i del lloc on puc votar en les properes eleccions estatals. Cap variació. I no obstant, en el meu cas seran les primeres eleccions en què d'una manera molt clara, més que mai, voti o no voti, tindré plena consciència que cal canviar el sistema d'ordenar, coordinar i dirigir els territoris i la gent que hi viu. Cal fer canvis radicals. Arribat a aquesta conclusió genèrica, ja podria acabar el post i esperar que es donin les circumstàncies i les pressions que propiciïn aquests canvis, però com que el temps en què això passarà el veig llunyà, continuo.

Hem entrat oficialment en el període de propaganda electoral -crec- en què els candidats dels partits sense aportar -ara menys que mai- cap novetat, cap concreció, ens volen convèncer de la bondat de les seues propostes. Rajoy ens explica ara que és moderat, que tant pot anar com tornar, i que representa tothom i ho té tot controlat. Recordo la participació de Rajoy en unes llunyanes tertúlies televisives presidides per Hermida; sempre em va semblar el més lent de tots els contertulians, quan els altres tornaven, ell començava a anar. Aquest serà, diuen, el proper president de l'Estat. Rubalcaba recorre a dues velles glòries (?) que ja estan de volta de tot, elefants del passat que en les seues jubilacions daurades de pensionistes en consells d'administració o similars ja se'n foten de tot. Rajoy i Rubalcaba són el passat que vol governar el present i eternitzar-se, ells o els seus descendents, en el futur, i per a desgràcia de tots serà així en el futur proper. PP i PSOE són aparells burocràtics que ja no poden convèncer, però que venceran.

Em salto els altres partits estatals. Anem al nostre territori deixant de banda les sucursals. CiU? Duran? Què ens explica Duran, el polític fins ara més valorat en les enquestes exteriors? Qui és Duran? Què o qui ha governat Duran fins ara? I ERC? D'acord, molt bé, li tornem a donar per enèsima vegada un vot de confiança. Tornarem a estar satisfet amb el seu “algú ho havia de dir”; o tenen possibilitats de presentar-nos un “algú ho havia de fer”? Diuen que ICV té bones perspectives -ssmpre a la cua- amb Coscubiela, a qui ja crèiem retirat. Avui llegeixo en el diari una entrevista en què el periodista destaca aquesta frase: “Déu me'n guard de ser portaveu del 15-M, quina barbaritat!” Llàstima, perquè el futur, en part, i més el seu, va per aquí. Em deixo partits? Crec que no, al menys no me'n deixo cap que tingui algun pes aquest novembre. I ja veurem com tots, sigui per una raó o altra, venceran.

Entenc que hauria d'haver deixat de banda noms propis i i hauria d'haver parlat d'economia que és el que en temps difícils pot proporcionar alguna esperança general de felicitat, és a dir de seguretat de subsistència. Jo, d'economia no en sé, però parlem-ne. Els països, encara que no siguin feliços, viuen en una certa pau quan la majoria de gent -místics a part- té alguna feina que li proporciona l'estabilitat material i espiritual. No cal dir que l'atur peninsular és brutal, tercermundista i que per qüestions estructurals -com ho anomenen els economistes?- difícilment serà en un futur menor del 10 o 15 %. Acceptem-ho, de moment. Bé, i ara repeteixo i matiso el que deia fa uns dies, votaré qui em digui quants nous llocs de treball s'aconseguiran en una de les indústries -dic indústria perquè he sentit que alguns l'anomenen així- capdavanteres, consolidades i sòlides del país, el turisme. Accepto errors -vull ser generós- de fins a 30.000 persones. Però, i aquí? I si tinguéssim concert econòmic o com es digui? La pregunta és la mateixa, i acceptaria un error de 5.000 persones. M'adono que tot plegat aquestes són unes consideracions simplistes. Ho admeto. Però, més que les que faran servir els dos principals candidats al govern d'Espanya en el debat d'aquesta nit? Qui tingui fetge per seguir-lo -ai, que a vegades també som masoquistes- ja ens ho dirà.

12 comentaris:

gatot ha dit...

espero que em perdonaràs, pere, que jo que no sóc ningú t'esmeni, però no me n'he pogut estar quan ja anava per tancar tot això i he llegit que escrivies: "Aquest serà, diuen, el proper president de l'Estat."

No. Mal que ens pesi, o que ens deixem influenciar pel llenguatge televisiu, guanyi qui guanyi el 20-N que guanyaran tots, el president de l'Estat seguirà sent el Borbó.

Se'n parla poc, no trobes?

A mi, la veritat, m'és força indiferent qui sigui el nou president del gobierno de la nación. Ara per ara s'ho reparteixen entre dos -partits- i els uns i els altres semblen haver tornat al '76. Al 1876, em vinc a referir.

Ho acceptem tot, pere.

Saps què penso de fa temps?

Si en Pep Guardiola es presentés a la Generalitat, segur que tindria majoria absoluta. Encara que el seu partit fos bandera roja.

Sinó... de què vendrien tants llibres per Nadal en Buenafuente, l'Homs o la mare que els va parir si escrivissin?

Ah... que encara no és Nadal? Poc falta, perquè els súpers de barri ja van plens de torrons.

I això que els bolets de tardor comencen a sortir aquesta setmana.

pere ha dit...

Tens raó en l'esmena, gatot, però la deixaré tal qual, com una mostra més de la meva esquizofrènia que em provoca la de l'estat. Per cert, encara que no crec que ens interessi gaire, sembla que ja estan retirant el Borbó vell per donar pas al jove.
Ho acceptrem tot, gatot, com a màxim en parlem una mica de tant de tant i després a les nostres històries.
Uf, en Guardiola em faria tanta por de president... em tocaria matinar tant, perillaria tant el meu lloc de treball...
I aquí, a Barcelona, a més dels torrons ja han anat col·locant els llums de nadal. Que continuï la festa!

Anònim ha dit...

VA VINGA AMUNT ELS CORTS¡¡¡¡
EL BORBO,JA TE PROU FEINAR AMB ELS "PELOTAZOS" DEL GENDRE,I LES CRISIS NERVIOSES DE LA SEVA "NENA PREFERIDA"I LA JOVE ANOREXICA,QUANT LA PETI S'ACABARAN ELS BORBONS....
ERC.SEMBLAR QUE JA ES MEINYS OLLA DE COLS...DE MOMENT ESCLAR.
AN DURAN HO TE FOTUT DINS EL SEU PROPI PARTIT,I AIXO SERA BO PER ELS CATALABS SEGUR.
I AN COSCUNIELA,SEMBLAR QUE VOL FER TORNAR EL PSUC,I APARCAR ELS ENCIAMS..... "NO ESTAMOS TAN MAL",LO IMPORTANT ES VOTAR A PARTITS NO SUCURSALISTES...I PREPARAR UNA NOVA RESISTENCIA AMB ESPERIT JUVENIL CARAI¡¡¡¡

jaka ha dit...

Jo votaré però a cap d'aquestos que dius... ja ho tinc molt pensat.

Fins aviat,

egotista ha dit...

Recordo quan la crisi no existia i podíem tenir il·lusió de que qui sortís escollit podria canviar algunes coses... I és que, Pere, si algú et promet aquests llocs de treball, realment t'ho creuràs?
Quedem-nos amb l'aspecte més possitiu del teu post: si has rebut la targeta censal vol dir que no et toca està a cap mesa electoral. Oi que va així? :-)

iruna ha dit...

una de les coses que més me sorprèn últimament quan se parla de la crisi i de l'atur és quan diuen que "cal crear llocs de treball" (no tant perquè cal que les persones puguen arribar a final de mes, menjar, tenir on dormir, vestir-se, portar els xiquets a col·legi, aportar els seus coneixements i esforç, sentir-se vàlides i útils, no caure en depressions, tenir una mínima esperança en la vida, etcètera, sinó, sobretot) "per potenciar el consum". o sigue, "cal crear llocs de treball"... per a no parar la roda del consum-isme, com si l'ideal fos tornar en aquell punt de "fer diners per a demanar-ne més i voler més i més...".

l'opció amb què mos trobem a la pràctica és que, vulgues o no, "hem de transformar el consum", i ho anem fent, perquè no hi ha més remei, i anem prenent consciència del cost de les coses, de la superficialitat d'altres, també de tot allò que gastem o gastàvem i de com ho fem o ho fèiem, sovint sense mesura, i moltes vegades esta presa de consciència la fem només "quan no hi ha més remei", però a la mínima que podem o podríem tornar a disposar de diners, massa fàcilment, me sembla, tornem o tornaríem al mateix "consum" tantes vegades irracional.

i què passaria "si no calgués fomentar el consum"? o si haguéssem (com hem) d'adaptar-mos a un consum més limitat, més raonable, menys "derrotxador"?

és una pregunta que em faig també quan me ve al cap allò que estudiàvem i que no sé ubicar històricament, de quan se va "aconseguir" reduir la jornada laboral a 8 hores, com un gran avenç social i laboral. me sembla que ja molts anys que "vam aconseguir-ho", però, en canvi... com és que encara tantes persones treballem més de 40 hores setmanals? com és que es fan tantíssimes hores extres i a més se valora positivament a qui vol fer-ne i sembla un "gandul" o com a mínim un "poc treballador" qui no vol fer més de les hores que li toquen?

si a tots els que treballem "mos obliguessen", o si natros mateixos "mos obliguéssem", o mos ho proposéssem, reduir la jornada de treball, i si aprenguéssem a fer possible compartir les feines, facilitar que una mateixa feina pogués fer-la també algú altre (que sovint sembla que "si no ho fas tu, no pot fer-ho ningú altre", perquè no té les eines)
de cada 1 treballador, podríem ser-ne dos, per exemple.

les "regulacions d'empleo" que es fan, tan temudes perquè acostumen a ser preludis de possibles tancaments d'empresa, podrien ser bons intents de reorganitzar les feines i els treballadors, penso.

però, de moment, qui treballa, treballa massa, amb tot l'estrès que comporta i les repercussions que té a la vida familiar i quotidiana, i qui no treballa, ho té molt pelut per a trobar una feina... i per a sobreviure.

potser si treballéssem menos i tinguéssem menos necessitat-ànsia de consum, "guanyaríem" també menos, però... no faríem lo pou tan fondo i gros i podríem intentar plantejar-mos les coses d'altres maneres.

(quina empanadilla, eh pere?)

una abraçada

pere ha dit...

Merda!!!
Acabo de comentar els comentaris que hau tingut la bondat de deixar i que obren matisos nous al que jo suggeria, i vet aquí que per un d'aquells misteris que demostren que els déus -al menys els benignes- no existeie, el clic per pujar les meues paraules les ha esborrat. Hauria d'intentar repetir les meus poc inspirades paraules? Ara és massa tard.

gatot ha dit...

acabo de deixar un suggeriment als companys d'aula de la UOC que serveix també pels comentaristes de blogger. Com que sóc un vago de collons, faig un copiar + enganxar:

(eps a tos i totes: si feu missatges al correu o al debat o a fòrums i us allargueu molt... com jo avui, abans de fer clic a "enviar" feu Ctrl+a -que vol dir seleccionar i copiar- per si de cas us ha caducat la sessió..., estalviareu temps i haver de tornar a escriure el missatge!!!)


és tècnica cutre, però si no vas torrat i hi penses, funciona...

gatot ha dit...

aquí i allí m'he deixat de dir que després del ctrol+a, cal fer control+c...

mecatxis....

Júlia ha dit...

A mi també se'm van borrar els comentaris ahir que havia penjat al teu blog i no eren llargs, que consti. A més abans d'entrar em diu allò que tens contingut maliciós (?).

Júlia ha dit...

En tot cas vaig comentar que ni reis ni polítics, els grups de poder real ens queden molt llunyans, no ens enganyem. Quan va convenir a interessos internacionals ens van mantenir una dictadura, quan va convenir ens la van deixar canviar per una minidemocràcia -mentre a països hispanoamericans tocava posar-n'hi una de ben perversa- i així és tot, agradi o no. Contents -o no- i enganyats. Els borbons duraran mentre convingui a aquests poders.

pere ha dit...

Ja copio darrerament, gatot, amb el botò dret del ratolí. Aquesta vegada, però em pensava que ja havia pujat el comentari i vaig copiar una altra cosa. En fi, feia temps que no em passava.

El post d'avui (o d'ahir, que ja som demà) confirma, Júlia que penso el mateix que tu (podríem discutir els serrells), d'aquí el text de Papini, que es queda curtíssim.