7.11.11

resignació

Ja començo a estar cansat de la germana pluja. Avui no l'ha aturat ni el sol que ha aconseguit treure el cap una estoneta entre els núvols, ni ha tingut la cortesia de saludar-lo amb un bon arc de sant Martí abans que tornés a desaparèixer fastiguejat de tanta humitat.

La Joana, que ha participat en la cursa de la dona contra el càncer (déu meu, a més d'altre material, ha arribat amb dotze desodorants que li tocarà repartir entre amigues i conegudes!), s'ha quedat a dinar al Maremagnum amb les seves companyes d'aventura aquàtica, mentre jo, quan ha arribat l'hora, m'he hagut de fer el dinar a desgana a partir de quatre coses sobreres: uns quants xampinyons, una mica de ceba, un no res de tomata, tres bajoques comptades, un cul de l'ampolla de Torres, un pebrot verd, unes tires de pebrot vermell escalivat, una mida i mitja d'arròs, un xic de coliflor, encara no cent cinquanta grams de bacallà, unes branquetes de julivert i dos alls, un polsim de sal i de sucre... Ni tan sols he tingut esmà de canviar les estovalles ni de posar una copa en lloc del got vell que m'ha vingut més a mà, ni de plegar com calia el tovalló... Tampoc se m'ha acudit preparar uns altres coberts per si sobtadament apareixia algú.




Després de dinar he pensat menys en la pluja i se m'ha acudit que fa temps que no parlo de gastronomia, en detall, vull dir. En fi, demà serà un altre dia.

5 comentaris:

Allau ha dit...

Ostres, si sense esma prepares aquest arròs sensacional, potser que comencis a escriure ja sobre gastronomia.

Clidice ha dit...

Com a membre del club "dels que mengem un tros de formatge bo i drets al costat de l'aigüera", et dic el mateix que l'Allau. Potser no cuinaré, però, de ben segur que en gaudirem i, de passada, ja passaré la recepta a qui s'escaigui :)

Anònim ha dit...

au, va, aquesta recepta, que passi!

i un dia ens convides a uns quants, que això té una pinta queeee.... nyammm!

Anònima Montse

p.d. paraula de pas "attiphatt" ;)

Pais secret ha dit...

Et diria el mateix...si això ho fas per tu sol, imagina´t el dia de la Festa major...

Com et cuides, punyetero!

pere ha dit...

Allau, la veritat és que no tinc cap idea original de cuina, em limito a aprofitar el que hi ha.

Imperdonable, clidice. Menjar és una de les poques tradicions seculars a la qual cal dedicar un mínim de temps i de respecte. En la vida, la resta, no deixa de ser circumstancial, accessori.

Ei, anònima Montse, ja deus saber que únicament cuino amb garanties per a quatre o cinc, posa-li sis. Si som més, anirem al restaurant.
La recepta, amb un cert desordre, em sem bla que l'he deixada completa. Això sí, el bacallà cal afegir-lo ben al final.

Res, A., que procuro menjar equilibrat (també es veu l'amanida, no?)
Uf, la festa major m'atabala, massa gent. Si puc -que de moment gairebé sempre puc- gaudeixo dels àpats realment de festa dels entesos o enteses.