1.11.11

dies de pont

Dies de descans -excessiu-, amb sons de gairebé vuit hores sense somnis. Dies de menjar -excessiu- amb pocs àpats cuinats -una grossa de panellets enfornats a repartir entre la família i la veïna- o menjats a casa a l'hora de dinar (recomanació del restaurant l'Hostalet, amb “cuina volcànica”, de molt bona relació qualitat-preu, a Els Hostalets de Bas; a la muntanya, l'ermita de sant Miquel de Castelló; al poble, un sant Grau que mai no he vist reflectit en cap antropònim conegut fora dels cognoms; a la plaça, una font púdica deliciosa). Dies de passeigs -breus- en tardes que s'escurcen sobtadament perquè han decidit que cal acostar-se a l'horari solar. Dies d'arbres tardorals -magnífics-, a l'Empordà, a la Garrotxa, a la Selva, al Gironès, que no tenen fulles vermelles perquè diuen que encara ha fet poc fred. Dies de lectures literàries -pausades-: acabada el divertiment El asombroso viaje de Pomponio Flato, d'Eduardo Mendoza; continuada l'Odissea -lectura encara més lenta; quant va tardar Ulisses a tornar a Itaca?-, novel·la total. Dies de contacte -minso- amb la realitat llunyana i discutible dels diaris, amb una carta de disculpa impossible de Peces Barba, que, com tots els polítics, ens vol fer creure en una realitat que només és seua i menystenen la nostra, que no ignoren. Dies de lluna -creixent- que s'amaga, vermellosa i d'hora, a l'horitzó oest segons el miro, entre el Montseny i el Canigó. Dies de fira -multitudinària i amb embussos- de Girona, a penes entrevista des de la circumval·lació del circ Raluy. Dies de records de la mort -llunyana i propera- i els morts...

Dies lents -i encara tantes altres coses cada dia- i massa ràpids -desconnexions i connexions- entre els altres dies, els d'abans i els que vénen... I les nits...





4 comentaris:

Allau ha dit...

De tant en tant m'agrada la ciència ficció: i si Peces Barba et llegís?

Wishful thinking, que en diuen.

iruna ha dit...

pere...
des del google chrome, quan obro el teu blog, me surt un missatge raro que t'he enviat per correu electrònic. veig que des de l'explorer no m'apareix i només me diu "elemento emergente bloqueado" i puc llegir-te bé.

ja tenia ganes de tornar a trobar-te.

PS ha dit...

M´agraden aquests dies, aquest any els hagués allargat tota la setmana.

Crec que en algun moment hem estat quasi fregant, invisibles.

miquel ha dit...

Allau, a la seva edat en Peces Barba té les seves lectures molt clares: només els clàssics castellans... potser també portuguesos?

Gràcies pel desig, Iruna.
Quant al possible virus, no crec que sigui important, només una mica molest.

A mi també se m'han fet curts, A., i amb la certesa d'haver-los aprofitat poc, com sempre :-(
És possible, però jo segur que no sóc invisible, i menys després del descans barrejat amb els àpats d'aquests dies :-)