15.11.11

acontentament 1 (els somnis de les urnes)

No estic segur si el títol d'avui hagués estat més escaient, més precís, amb la preposició a, però m'he decidit per la de. Malament quan un dóna voltes, ni que siguin curtes, a les preposicions, i encara més a l'entorn de les insignificants preposicions àtones. Un dia, quan ja no quedin temes i el món sigui com en els nostres somnis, haurem de parlar de la importància de les preposicions.

Tinc clar, definitivament, que votaré, i m'admiro d'aquesta certesa precisament en el moment d'unes eleccions en què també he arribat a la conclusió que el sistema polític necessita canvis radicals, tot i ser conscient que aquests canvis -els que jo desitjaria o els que es faran- tardaran molt a realitzar-se, al menys tant que jo ja no els veuré. Llàstima. Mentrestant, cansat dels discursos reiteratius de polítics i dels periodistes que els segueixen la veta perquè d'alguna manera cal guanyar-se el sou, m'entretinc veient i gaudint la innocència dels missatges alternatius, com el d'aquest negre sobre fons verd esperança que hi ha a la vora de casa:




Que no sap que els somnis mai no han entrat en política? Que no sap que ja fa temps que els polítics són destructors de somnis? Que no sap que les urnes esclatarien en mil bocins si algun somni hi tingués cabuda? És clar que ho sap. Això és el que diu.

Els somnis es troben en la ficció de l'inconscient, quan perdem el món de vista, i en la consciència dels versos. La realitat dels somnis, ara per ara, és literatura.

Sé que és un somni la vida entera.
Tràfec, pensades, fugiu d'ací.
Embriagar.se: la gran carrera.
Jeure tot dia sota l'ombrí.

Josep Carner: “La vida i el vi” (fragment), de Lluna i llanterna



Segismundo:
Yo sueño que estoy aquí
de estas prisiones cargado,
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.

Pedro Calderón de la Barca: La vida es sueño (fragment)

Deixem de banda Sigmund Freud, que com de sap té aquest nom perquè la seua mare era una admiradora de l'obra de Calderón.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

...els somnis, somnis són, i el món un gran teiatru, que també ho va dir 'ell'.

kika ha dit...

pere,m'has fet pensar en una cosa que li vaig sentir dir al lluis llach (en el cd del seu últim concert a verges):
vivim el somni dels nostres avis, i somniem la realitat dels nostres fills.

anna g. ha dit...

"La vida es una barca" - Calderón de la Mierda.

M'ho van dir per primer cop quan era petita. I no va ser fins a l'adolescència que no el vaig entendre :)

Clidice ha dit...

Doncs mira que estic per defensar que hi ha polítics amb somnis. Potser és que etiquetem amb massa alegria i repetim els mantrams actuals amb massa facilitat. Això sí, no votar és afavorir la dreta, per això també és votar.

pere ha dit...

Ai, el gran teatre del món... I a mi, Júlia, que no em sol agradar gaire el teatre...

Kika, no estic tan segur segur que somiï la realitat dels fills, més aviat em semblen un malson. Ja es veurà. Llalch, això sí, m'juda a passar l'estona.

... en un mar tempestuós, anna. Uf, qui va ser que et va comunicar la seva mala experiència amb Calderon?

Clidice, no dubto que hi hagi polítics amb somnis, al contrari, els escolto sovint. Jo a vegades somio polítics que no ens parlin de somnis sinó de realitats, però entenc que ara és difícil concretar res.
Per altra banda, alguns dels polítics que conec de prop parlen de somnis, però tenen els peus i les mans ben a terra.
Tens raó, es diu que no votar és afavorir la dreta, encara que votar la dreta també és afavorir la dreta.