3.11.11

irreflexions d'un ignorant

Als individus que com jo som simples espectadors, a vegades més distrets del que caldria, ens costa d'entendre tot allò que s'allunya del món més proper, el de les experiències diàries de la feina, de casa, dels amics, del territori que trepitgem, de quatre coses bàsiques que ens sembla que hem anat aprenent amb el transcurs del temps. A vegades, però, som agosarats i ens permeten opinar sobre temes que amb prou feines els especialistes, inclosos els dels mitjans de comunicació, deuen tenir clares.

Per exemple, el cas de Grècia. Llegia l'altre dia al diari que una sèrie d'especialistes (2.756) van deixar la seva opinió sobre la quitació de la UE del 50 % del deute grec. Un 75 % hi estava en contra, un 22 % a favor i un 3 % no es mullava. A mi, des de la meva ignorància, em semblava que la quitació, no del 50%, sinó del 100%, era l'única solució. Quan algú s'endeuta i no pot pagar, o li perdones el deute o no cobres. En el cas de Grècia em sembla obvi que no poden pagar a no ser que dediquin una part importantíssima del seus ingressos i de nous préstecs a tornar els préstecs vells. Clar que un es pregunta perquè es presten quantitats importants a aquells que se sap positivament que difícilment podran tornar-les. I després un pensa en el futur de Grècia en el cas que s'estrenyin el cinturó. Molt bé, ja no tenen deutes, que no serà així. Què produirà Grècia que pugui interessar? Doncs gairebé res. I és en aquest punt on m'adono de la meva ignorància. Bé han de produir alguna cosa que interessi els altres. Segur, però no se m'acut. Ja no parlo de l'enrenou que ha produït el que a mi em sembla lògic, que un dirigent pregunti al seu poble què opina sobre els propers anys, encara que el que opinin i la realitat que viuran vagi per camins diferents.

Compte, en la meva ignorància el cas d'Espanya el trobo molt semblant. L'enfoco d'una altra manera, només en un detall. En què treballaran tots els aturats que hi ha? En aquesta època en que és tan fàcil fer previsions del futur a través dels savis i les enquestes, ens podrien especificar els polítics que votarem aquest mateix mes en quin sectors hi haurà feina en els propers quatre anys? Dit d'una altra manera, quanta gent es col·locarà en la indústria de l'automòbil, quants en la pagesia, quants en el sector farmacèutic...? No m'importaria una desviació d'unes mil, fins i tot cinc mil, persones per sector. Segur que els polítics, ben assessorats per experts, tenen les xifres, però no entenc, en la meva ignorància perquè ens les amaguen.


Quant al que anomenem retallades, les entenc perfectament. Qualsevol de nosaltres ha hagut de retallar en un moment determinat de la seva vida, fins i tot de tallar. Tallar i retallar són actuacions circumstancials, d'emergència, necessàries a vegades per sobreviure, que es poden fer millor o pitjor. La qüestió continua sent, i després què? I una vegada més qui sigui que ha de respondre no ens diu res que sigui creïble i ens parlen en clau d'un passat del qual no volen o no saben desprendre's. Al final els ignorants ens anem tornant escèptics, més per incapacitat de comprensió que per defecte dels qui ens expliquen com és el món, i sobretot com serà, més enllà dels nostres nassos i la nostra escassa intel·ligència.

Avui, no sé per què, tinc un dia desvergonyit en què no m'importa mostrar la meva ignorància. Em preocupa.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Reflexions que ens fem tots mentre intentem comprendre una bona part dels missatges que ens arriben, interpretats alhora, per professionals del periodisme, que no pas de l'economia. Oracles del déu dels quals tampoc en tenim la certesa que n'hagin sabut copsar la totalitat de la qüestió. Això si, com diu la saviesa popular: "i entretant, narinant".

carina ha dit...

Una bona reflexió que comparteixo amb tu de pe a pa, m'uneixo a aquest grup d'ignorants que no sabem res d'economia però que no veiem cap mecanisme per generar riquesa -ni treball, obviament- i si qui ho ha d'explicar no ho explica, doncs ja som al cap del carrer...

pere ha dit...

I també per professionals de l'economia, Clidice, que a vegades un pensa com poden guanyar-se el sou. I possiblement ningú capta totalitats perquè no existeixen o si existeixen, són tan canviants que quan s'intueixen ja no hi són. En fi, què sé jo. Com tu dius: narinant.

I deu ser, Carina, que la nostra ignorància no ens impedeix veure la dels altres o, en tants casos, la mala fe dels qui creuen que a més d'ignorants som estúpids. Ei, però no passa res, continuarem observant i dient la nostra, de moment, no?

kika ha dit...

doncs a més d'estar d'acrod amb tot el que dius menys en la ignoràcia que t'assignes, penso que és la por davant la incerta¡esa la que fa que els polítics no diguin res clar. i és que les coses estan canviant, i molts voldrien que seguissin tal com estaven.
però mira, cap a meitat dels 90's la taxa d'atur era com lad'ara o major... i suposo que llavors tampoc es podia veure com donar feina a tanta gent... pero va passar... lguna cosa passara. si no som prou innovadors i creatius, la gana farà que ens hi tornem :-)

pere ha dit...

D'acord amb el teu primer paràgraf, kika, excepte que no és la por en la incertesa del futur general, la que tenen els polítics, sinó la por de no ser elegits una altra vegada.
Segur que quan sigui baixarà la taxa d'atur, però aquest -i el del costat- és un país condemnat a tenir un atur alt si no canvia el tipus de treball. La veritat és que no sóc gaire optimista.