22.11.11

mantra

Escolto el mantra de la pluja que allibera i pot arribar a alienar en la seva monotonia d'hores i de dies sense cap tro que la trenqui. Feinejo una mica abans d'anar a dormir, i un anunci de la televisió em recorda un mantra de la meva infantesa de creient incrèdul, un mantra de casa d'una tia i d'estudiant de batxillerat en un col·legi de capellans, en què ens adormíem a mig misteri, lliure la ment de tota preocupació que no fos l'examen de l'endemà.

Aquestes darreres setmanes he vist l'anunci inversemblant en no sé quin canal. I malgrat tot, si se'n fa publicitat és que deu tenir sortida. Qui sap si votants de dreta o esquerra repetien incansables els misteris de goig en un intent d'aconseguir uns resultats impossibles o de confirmar els que estaven cantats?

Com que alguns ja el deveu haver vist i no vull repetir-me, us passo la versió colombiana i, més avall, les instruccions modèliques en italià, però sense la veu del papa.







Si la crisi no us permet comprar el gadged o és l'escepticisme religiós que us manté distants, per què no feu una prova aquí abans de passar pàgina.

Res de res? Però, vosaltres, feu servir algun mantra? Es pot viure sense alguna lletania?

Oooooooommmmmm ma ni pe me hung

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

que bonic, me'l demanarè per reis.

Clidice ha dit...

vibra? ai, no, que això no toca ;) però és que tinc pocs motius per sentir-me motivada pel fet religiós ^^ La meva lletania aquests dies és comptar els que queden per trobar rovellons en un racó que em conec, després les llenegues i els fredolics, després dinar de Nadal, després ... vaja, que sóc de tenir lletanies constants i més terrenals. :)

PS ha dit...

Uf, quina angúnia!

El meu mantra, ara mateix , és la veu del mar enfurismada que es trenca en escuma contra les roques.
La pluja ha parat per una estona i s´agraeix.

Rita ha dit...

Ara sí que veig que les eleccions t'han ben trasbalsat... ;)

Anònim ha dit...

No hi ha res com el rosari de tota la vida. Encara que no vibri!

miquel ha dit...

Ja et dic a Kollonades, Francesc, que si el trobo en català (encara que sigui en la variant algueresa) te'l faré arribar, pero em sembla que serà difícil; si ni és que el papa resés el rosari en català en la intimitat.


Em fas gràcia, Clidice, a la publicitat en italià també hi havia una que ho preguntava... jo crec que sí que vibra, encara que sigui poc i només si l'amenaces.
Ostres, si tot el que dius són manifestacions de diferents religions, això si, més pacífiques i directes que les oficials. Quina enveja dels boletaires, jo he estat un fracàs les poques vegades que ho he intentat.

I a més, A., amb aquesta forma d'ou que et fa pensar que en qualsevol moment sortirà vés a saber què i se t'emportarà qui sap on.
Ja he sentit dir que avui tindries un mantra marítim poderós. A mi em fa molt de respecte.

No et creguis, Rita, que si l'ou fos en llatí i cantat en gregoria no et dic que no el demanaria per reis.

Ja tens raó, Enric. I en el meu cas, insisteixo, amb el mantra dit en llatí.