27.6.12

un brindis amb aiguardent amb panses

Segur que els barcelonins i els de fora s'hagin fixat alguna vegada en unes plaques que l'Ajuntament ha anat situant a terra, davant de diversos establiments: “En reconeixement als seus anys de serveis a la ciutat”. Les plaques, que he esmentat alguna vegada, incorporen el nom de l'establiment, l'any de la seua fundació i l'any del reconeixement municipal; no sé a partir de quants anys i per quins mèrits es considera que cal col·locar aquest senyal, ni tampoc qui s'encarrega de decidir-ho.

Ahir vaig fixar-me en una placa que indicava un centenari al peu d'una ferreteria de la Rambla de Catalunya. Crec que no hi he entrat mai, però ja em pensava que la cosa venia de lluny i, a més, sempre m'havia cridat l'atenció una de les seues autodenominacions: metal·listeria. De seguida s'entén que una metal·listeria és un negoci antic i que la seua supervivència mereix un respecte. No sé si l'Ajuntament, que ja fa aquestes coses amb molt bon criteri, aquest any li dedicarà un record especial. Tant de bo.







Avui m'he fixat en un altre establiment que també s'afirma centenari, tot i que l'Ajuntament no sembla haver-se'n adonat o potser creu que no ha fet mèrits suficients, o potser és tan petit que els ha passat desapercebut. Em refereixo al “Kiosco la Cazalla”, que encara funciona, en horari irregular, a l'Arc del Teatre. Les darreres vegades que hi he passat hi havia dues noies servint i continuaven tenint un pot de vidre de cazalla ( el bilingüe de l'Enciclopèdia comença dient-ne mara-rates; ja pot ser) sobre el marbre amb moltes menys panses que en la seua millor època. El baret deu haver fet poc servei a la ciutat, però durant anys ha servit, ho puc assegurar, els seus ciutadans i passavolants diversos (regalo l'adjectiu “diversos” al meu amic Lluís, que els col·lecciona). Per què no ha catalanitzat el seu nom després de tants anys, com ho han fet altres establiments? Ha mantingut conscientment alguna fidelitat que no sé?

He continuat carrer endins i he girat a la primera cantonada de la dreta. He estat incapaç de recordar on hi havia la Bodega Bohèmia al carrer de Lancaster (capità general de Catalunya del segle XVIII). Sobre aquest local en parlava fa dos dies el bloc Barcelofília, i jo mateix en vaig dir alguna cosa fa uns anys. Del Lancaster, curtíssim, he passat al Nou de la Rambla i m'he aturat una altra vegada davant del London. Algun dia hi hauria d'entrar, encara que segurament val més que alguns llocs facin la seua pròpia via que ja no és la meua.


El centenari del “Kiosco” i el d'alguns escriptors catalans em fa pensar que en la vida de les persones tot té la seua importància. Si pogués tornat al passat i m'hagués de decidir entre Calders i el bar, i tot el que van comportar en el seu moment, què triaria? Sacrilegi? Una cosa tinc clara, més que el centenari, el que a mi m'interessa és el moment en què els vaig trobar i el temps que hem passat junts.




3 comentaris:

Júlia ha dit...

El més trist és que en alguna ocasió s'ha conservat la placa i l'establiment ha fet moixoni. Barcelonismes piconadors...

Clidice ha dit...

No n'he vist mai cap, ara m'hi fixaré. A Berlín es posen en les cases on havien viscut jueus que van morir, o no, durant la segona Guerra Mundial.

miquel ha dit...

Júlia, i les que veuríem òrfenes si les haguessin col·locat en establiments que no han tingut el favor de l'ajuntament.


En podràs veure força, Clidice, sobretot si passeges per la part més antiga de la ciutat.
Algun dia aniré a Berlín :-)