calia un hacker?

Feia anys que no operava a través d'Internet amb les dues Caixes on tinc llibretes i vaig pensar que, com que necessitava fer algunes transaccions, m'aniria bé tornar a les pantalles perquè m'estalviaria anades i vingudes; al mateix temps, m'estalviaria els diners que em fan pagar en concepte de correspondència i, tot plegat, ho tindria més al dia.

Recordava vagament les claus i no hi havia problema amb l'identificador. A l'hora de la veritat, però, vaig haver d'anar a l'oficina d'una de les Caixes perquè la clau que creia recordar no era la correcta. Cap problema. En l'altre cas, una Caixa que ara és un conglomerat, vaig entrar fàcilment en la pàgina que tocava, però en lloc de saludar-me amb el meu nom em donava la benvinguda com si fos la Joana i, a més, només em deixava veure el compte que ella va obrir, encara que compartim, no el meu, que també comparteixo amb ella i que correspon a una antiga Caixa de nom ja en l'oblit -tenen tendència a oblidar-nos, als del sud.

Vaig anar a la sucursal que tenia més prop, on altres vegades havia operat, i em van explicar com ho havia de fer per poder veure l'altre compte. Em van dir, és clar, que si volia domiciliar la nòmina -ai, la pensió!- i que més valia que traslladés la llibreta del poble a la seua sucursal. Ja en parlaríem. Ja davant de l'ordinador, vaig seguir les instruccions sense cap resultat, no explicaré els detalls. L'endemà vaig tornar i el mateix instructor em va facilitar una clau nova, malgrat que dubto que entengués el que jo li explicava. A la tarda vaig accedir amb l'identificador de sempre i la nova clau. Resultat: en un petit requadre se m'advertia que havia fet massa intents, tot i que era la primera vegada que feia servir la nova clau. Vaig intentar que em solucionessin el bloqueig a través del servei telefònic; en va: no tenia la clau per treballar a través del telèfon. Avui he tornat a la sucursal de la vora de casa. El senyor que m'ha atès en primer lloc m'ha dit que ell no tenia gaire idea de com funcionava tota la història, que consultés la senyora de la taula de la dreta. Molt bé. La noia m'ha retret que jo no tenia cap compte en aquella oficina així que... Jo li he respost que em semblava que un problema com el meu el podien resoldre en qualsevol sucursal, però si ella pensava que no era així jo no tenia inconvenient a ingressar els meus estalvis -pocs- en una altra Caixa. Crec que l'he convençut. Bé, la història és una mica més llarga i amb altres consultes, però la deixarem aquí.

A mitja tarda, la noia m'ha trucat per dir-me que m'ajudaria per telèfon a desbloquejar l'entrada als meus comptes. Li he agraït sincerament l'interès, però li he comunicat que ja me n'havia sortit. No sé si s'ha sorprès gaire de la meua capacitat de resoldre un problema que durant tres dies ha estat ocupant una petita part del meu temps i del temps de diversos treballadors de l'entitat. De fet la solució era absolutament elemental i ràpida i mai no sabré per què no me la van proporcionar el primer dia. Ignorància? Els vaig caure malament? Excés de seguretat? Desconfiança? Religió? ...? Em temo que alguns empleats de banca, com alguns metges, ja no són el que eren.

Ara tornaré a entrar a la pàgina dels comptes per comprovar si tot funciona bé. Reso al déu dels euros perquè no m'hagin volgut solucionar el problema que ja no tinc.