A la Bisbal, al plaça de davant de l'església, que no sé com se diu, hi ha un senyal metàl·lic que prohibeix jugar a pilota i afegeix un articulat que justifica la prohibició i que deu deixar perplexos, i és que el llegeixen, els nens temptats de passar una estona xutant en aquell lloc. He vist en algunes poblacions cartells o inscripcions d'aquest tipus -no amb tantes explicacions com el que esmento- i sempre m'ha intrigat el fet que siguin presents en algunes places de la població però no en altres. Suposo que és un més dels enigmes municipals que mai no arribaré a saber.
A Barcelona també es poden veure aquests cartells de prohibició que inhabiliten els jocs de pilota en algunes places, però no, per exemple, a la plaça de Catalunya o a la de sant Jaume, dues de les mes conegudes d'autòctons i forasters. És possible organitzar un partidet en aquestes places? Res no ho impedeix, aparentment; potser fins i tot s'hi poden muntar porteries reglamentàries: altres coses més voluminoses s'hi han col·locat. En canvi en la petita plaça dels Traginers es prohibeix xutar la bola, cosa que fins i tot els més petits ja deuen veure que és difícil de fer sense que vagi a parar a algun client dels bars que es prenen alguna cosa en les taules de la plaça. Deu ser aquesta la causa de la prohibició.
Em va fer gràcia veure com algú havia contestat la prohibició amb l'afegit d'unes paraules que feien referència a un dels herois incontestables d'Espanya i d'aquí mateix que, a més, aquest cap de setmana ha tornat a ser notícia per raons extraesportives:
No sé qui ha afegit el globus -els ha distribuït sobre senyals semblants per tota la ciutat?- , podria ser el mateix Laporta en desacord amb el regidor que va fer la proposta; encara que Laporta segurament hagués escrit en català i hagués firmat. Sigui com sigui, estic segur que l'autor anònim té raó. El futbol sempre havia estat un esport improvisat al carrer amb trencadissa de vidres i corredisses; després, en pocs casos, la glòria. Se m'acut que un globus semblant podria trobar-se en qualsevol senyal de limitació de velocitat a l'autopista fent referència a Pedrosa, i així fins a l'infinit; encara que no sé en quin tipus de prohibició institucional es podria escriure el nom dels escriptors o altres professionals que ja de petits han vist frustrat el seu desig de transgredir un senyal públic: prohibit escriure a les parets? Deu ser fotut tenir un ideal que no serveixi per transgredir res. En fi, tant li fa, actualment tampoc no seria cap heroi.
Cent anys de l’Editorial Barcino
Fa 24 minuts
4 comentaris:
amb el meu net anem cada vegada que ve, a jugar a la pilota a un lloc on hi ha un rètol com aquest. M'has donat una idea.
Quan jo era petita eren habituals els cartells prohibint el mateix, gairebé tots deien -sense dibuixos- 'Terminantemente prohibido jugar a pelota', crec que en general no se'n feia massa cas. De fet, tenien els seus motius, es trencaven molts vidres.
Al meu poble n´és ple de cartellets d´aquests. Enderroquen dues cases del barri antic per a fer-hi una placeta, planten tres arbrets i quatre bancs de disseny d´aquells que et torturen la carcanada (i que ha fabricat l´amic de l´amic del cunyat del polític de torn)i el cartell de prohibició i apa!
Llavors prediquen que els nens passen massa estona davant la pantalla, que als nuclis dels pobles no hi ha alegria, que es depoblen, que les places es converteixen en punts d´intercanvi de tot menys de conversa...què esperen? Què volen, pessebres sense pastorets?
Hi ha trencadisses molt pitjors que les d´una finestra.
Francesc, espero que quan t'enxampin no diguis que ha estat idea meua :-)
Sí, Júlia, ara aquests cartells es veuen menys. Bé, als pobles -al menys al meu- les mares eren les encarregades d'anar a pagar els vidres.
Ostres, A., fas bé d'avisar-me, que no m'emportaré la pilota quan vagi al teu poble :-) De fet els jocs de pilota a pobles i ciutats, excepte entre els nens més petits i inofensius, es practiquen sobretot en escoles i llocs especialment adequats i cada cop són més oficialment competitius; les coses són així.
Uf, les maquinetes...! Hi havia pares que em deien que eels seus fills eren tan bons minyons perquè es apssaven el dia a casa amb els jocs i la tele. Els havia de recordar que podien continuar sent bonns minyons -o no tant- al carrer.
Publica un comentari a l'entrada