alfa i omega (cicle en minúscula)

L'endemà d'arribar anem a dinar a Rafa. Tinc sort de compartir la paella amb la Joana perquè amb segons qui ens haguéssim disputat aferrissadament els darrers grans d'arròs. A la taula del costat hi ha una parella amb amb una nena d'11 o 12 anys. L'home i la dona parlen de versos castellans, dels de Machado, sobretot, però també de petits costums quotidians i d'intimitats intranscendents. És difícil endevinar quan temps fa que es coneixen. Ell és més gran, de parla catalana; la nena és filla seua; ella, més jove, sembla que ha viscut força temps -potser hi va nàixer- a Madrid, i xerra molt més que l'home. La dona, just abans de deixar la taula diu que vol començar a llegir un llibre que es diu Calaveres..., no se'n recorda de l'adjectiu. L'home pensa que les calaveres són insòlites. Aquest és el moment adequat per a intervenir, però la meua educació m'impedeix participar en la conversa. Em sap greu, perquè no és fàcil trobar algú amb qui poder parlar de literatura... L'home, la dona i la nena aniran ara a Les Oliveres, a menjar un gelat. Com que la Joana i jo no som gaire de gelats,  ho deixem córrer.


El dia abans de tornar surto una estona a la fresca. En altres temps, a les dues de la matinada encara hi havia moviment als jardins de les cases dels veïns, però fa temps que s'ha acabat la vida del carrer, les anades i vingudes, els jocs de cartes... Escolto danses i contradanses de Beethoven -curtíssimes- i per un moment em sembla que les fulles de l'acàcia i de la morera segueixen els moviments de la música, encara que comprenc que és més un desig que una realitat en una nit absolutament quieta només distreta pel vol erràtic d'un vell rat-penat que busca insectes inexistents a la vora del focus de la farola i per un tren de mercaderies amb destí desconegut. Abans d'anar a dormir llegeixo unes quantes pàgines de la segona novel·la de Vikas Swarup sense tenir clar, encara, si es tracta d'una obra policíaca o d'una estranya producció de Bollywood.