Vora les vuit, quan ja
la majoria tornen a casa, encara queda qui allarga el dia en músiques
senzilles, entre remors del trànsit que es reprèn a poc a poc, de
consignes intermitents sense respostes, de cansaments joiosos, de
satisfacció de la feina feta. Qui forma la parella que improvisa el
ball que no coneix? Qui són els músics? Què es ballarà l'any que
ve..., o demà mateix? Ara, just ara, mentre la flautista es posa
davant meu i fa uns passos per convidar-me al ball -jo li dic que no,
ai!, i retrocedeixo unes passes- ningú pensa en el temps, els balls,
els balladors... Se segueix la música.
Just ara, tres dies més tard, a l'orquestra llunyana, algú toca notes discordants. Impossible saber quina melodia sona i com evolucionarà, i encara menys qui dirigeix els instruments, si és que hi ha algun director... O potser es multiplicaran les orquestres?
2 comentaris:
Ningú sap què passarà. Molt maco el vídeo.
Tota la raó, Helena, no ho sap ni déu. Alguns imaginen, però, el que no passarà.
El vídeo, la vida mateixa :-)
Publica un comentari a l'entrada