temps de dispersió al final de la jornada

Políticament, i també socialment, el país viu moments d'intensitat extraordinària. Tot i així, la meua sensació és de monotonia, de ritme lent amb petites acceleracions. Gairebé res de nou, un bla bla bla que va pujant de to, de bolero de Ravel que no sé sap quan s'acabarà i amb quina música continuarà. L'11 de setembre serem molts o no tants, però no deixa de ser un gest simbòlic. El cas Pujol és terrible, trist, però no és cap novetat dins de la dinàmica general. El bisbe de Solsona, que només diu que votar està bé, és notícia...Tothom que afegeix una lleugera variació al tema del referèndum, de la consulta (encara hi ha qui debat sobre si és referèndum o consulta, o alguna altra cosa) és notícia...

En la vida econòmica, cultural, etc., del país cap novetat positiva destacable...

En fi, temps d'espera a l'aguait, de moment, del 9 de novembre.

Mentre arriba el moment decisiu, es tracta d'anar passant el temps. Per cert, parlant de temps, mentre els víkings continuen al Museu Marítim de Barcelona, l'exposició de Vicenç Bou (De la Plaça al Paral·lel) que es va instal·lar al Museu d'Història de Catalunya ha passat amb més pena que glòria: encara no dos mesos i no he llegit que ningú n'hagi parlat enlloc.

Aquesta nit, he passat una estoneta llegint poesia de Ruyra. No m'estranya que no la conegui pràcticament ningú:

De la vida
beneïda
pel Senyor

n’és eixida
l'exquisida
flor d’amor.

Llucifer
no’n sent pler;
seva, hi tira
vil guspira.

I el foc creix
i d’ell neix
una fúria:
la Luxúria.


I això que té gràcia aquesta fórmula del sonet invers que ell introduí a les lleters catalanes. Molt més interessant és aquest:

 No diu res a la carn sa angelical nuesa.
 Hi ha en sos ulls d’atzur llunyàries d’infinit.
 De dia té son cos d’albor i esplendidesa,

 traspuen sos cabells la fosca de la nit.
 I amb son airós volar, que encanta l’esperit,
 mou totes les remors de la naturalesa.

 Com en un gran mirall, sa divinal figura
 se pinta dins el si gegant de l’univers.
 És a la terra, al cel, al mar... Arreu fulgura
 i un goig de paradís infon a tots els sers.

 És l’únic àngel bo que, collida la poma,
 no ens és restat ocult per l’ombra de la mort.
 Àdhuc a la dolor don regalada aroma
 que fa cantar el trist amb inspirat transport.

Prou de dispersió per avui.