l'amiga Teresa Rovira

Tastaolletes com sóc, durant aproximadament dos anys em vaig interessar per la literatura infantil i juvenil en llengua catalana, concretament la que es produí en el període que va de 1833 a 1936. Van ser uns mesos d'activitat dispersa, però constant, intensa, satisfactòria,  visitant biblioteques, llibreries de vell, arxius, consultant bibliografia...; amb trobades presencials o virtuals amb experts aficionats i professionals en la matèria. El resultat de tot plegat va ser un resum que mai completaré, i que té vida pròpia a la xarxa, i un munt de llibres a casa, tant teòrics com pràctics, alguns dels quals fullejo rarament.

De tots els llibres consultats i llegits en aquesta època, el més important, el vademècum imprescindible, va ser Bibliografia histórica del libro infantil en catalán, escrit per Teresa Rovira, filla d'Antoni Rovira i Virgili i pe M. del Carme Ribé, publicat per Anaba (1972):  La presente Bibliogafía aspira a ser un repertorio de todos los libros infantiles publicados en lengua catalana hasta 1939. Esta fecha ha sido escogida como límite, no sólo porqué con el fin de la guerra civil acaba un período de la cultura catalana, sino también porqué la mayoría de la producción posterior ha sido recogida en diversos trabajos y publicaciones.

No cal afegir res més. Revistes, llibres, llibrets, una petita biografia de tots els autors del temps que s'esmenta... Tot es troba, amb dates i comentaris quan s'escau. Quan tenia qualsevol dubte... Apa, a veure que diuen la Teresa i la M. del Carme. I si encara quedava algun detall per resoldre, cerca en alguna de les tesis sobre el tema dirigides per la Teresa i que es conserven mecanografiades al Centre de Documentació del Llibre Infantil de la Biblioteca Sant Pau i Santa Creu. Assegut entre nens que miraven les pantalles dels ordinadors, llegia sobre els papers amb què es divertien feia dècades altres nens com ells.
 
En definitiva, que la Teresa i la Maria del Carme es van convertir en amigues i mestres imprescindibles, Avui he llegit que la Teresa acaba de morir als 95 anys. He perdut una amiga que no vaig conèixer, amb qui, sense que ella ho sabés, vaig compartir hores i hores. Li estic agraït per la seua companyia i pel seu mestratge, i en vull deixar constància. Tota la resta, ja ho diran uns altres.