comparacions incertes

Ara que sembla que ja no es porten, voldria deixar constància de deus comparacions referides al procés d'autodeterminació de Catalunya que sempre m'han semblat falses o, com a mínim, desafortunades. I que consti que jo no pretenc inventar-ne de noves.

1. Es deia (es diu?) des d'aquí que Catalunya és com una esposa (o un espòs) que ha deixat d'estimar la seua parella i que demana de ser lliure, de fer una nova vida (en solitari o potser amb una altra parella, o amb promiscuïtat total? Les opcions són múltiples). Evidentment, la comparació és ideal, però no real. Catalunya i Espanya, es vulgui o no, no estan en un mateix pla de poder polític, de condicions legals. Des d'aquí no s'ha entès o no s'ha volgut entendre que la comparació difícilment serveix a la resta d'Espanya, tant sigui a dretes com a esquerres, que, seguint amb al comparació humana veien (veuen) Espanya com un cos únic del qual Catalunya és una part, un braç, una cama... que deixaria Espanya mancada i, esclar, Catalunya inviable. Entre una visió i una altra calia trobar la metàfora adient, cosa que sabem que és impossible. I encara gràcies que crec que a ningú se li ha acudit dir -o sí?- que Catalunya és com una cua de sargantana, que si es talla es mou una mica amb aparença de vida, mentre que a la sargantana li torna a créixer la cua.

2. S'ha comparat el procés català amb el quebequès, l'escocès, etc. Una aproximació també idealitzada, potser històricament defensable. Entenent que són casos diferents, amb tots els matisos que es vulgui, equilibris de forces, etc., i sense suggerir absolutament res, jo veig el cas català més acostat al d'Irlanda, per citar una geografia propera. Ja ho anirem veient.