A les nits, passades les deu, o encara
abans, pels carrers del poble camina poca gent, no perquè ara sigui
hivern i fa fred, que també, sinó perquè els costums han canviat i
tothom té coses a fer a casa seua o en altres interiors. Pels
carrers corren africans, del nord o del mig, potser del sud, sols o
acompanyats. Alguns s'aturen en una cantonada i fan tertúlia en
llengües exòtiques, alguns riuen. Hi ha joves i grans, vestits com
aquí o com allà. Els seus fills petits o adolescents no es veuen en
aquestes hores, ja fan com els d'aquí: el mòbil, l'ordinador...
No sé si avui, que ja sóc a casa i no els veig, també s'han trobat al carrer, s'han saludat i han parlat de tot una mica. Potser han parlat de Charlie? Tenen por? Una por diferent a la d'aquí, més assumida, però igualment trasbalsadora? La mateixa desconfiança?
Tots tan iguals i tots tan diferents. I les coartades culturals i religioses... Déu meu, les coartades religioses! Que terribles! Les altres també, esclar, però són més subtils i, a la fi, estem a casa nostra. I tantes altres coses.
3 comentaris:
Penso, com diu Stuart Mill, que la intel·ligència del mal, ja en una primera hora, va tenir més força que la intel·ligència del bé; els resultats són a la vista.
Bon any malgrat tot.
Les coartades, religioses, nacionals, econòmiques ... només són això: l'aixopluc de l'assassí. Però passen els segles i no canvien. Com diu l'Olga, bon any, malgrat tot.
És una intel·ligència més primitiva, Olga, esclar, i per això, més fàcil de propagar.
Gràcies, igualment.
Total, Clidice, la història de la humanitat té quatre dies. Al 8015 m'imagino que ja es notaran alguns canvis.
Bon any, malgrat tot.
Publica un comentari a l'entrada