M'he passat una part de la tarda i de
la nit -tret de les estones dedicades a la compra i a la ineludible
passejada- veient les declaracions dels membres de la famiglia citats
avui al Parlament. Ignoro si la data del 23-F va ser triada amb
alguna intencionalitat, però m'atreveixo a dir que l'assalt al
Parlament ha estat important.
No sé que diran demà els periodistes,
però avui algú deia que de les tres intervencions la més
irrellevant ha estat la de la Ferrusola. No ho veig ben bé així. La
brevetat en les respostes de l'esposa, que havia de romandre muda,
reflecteix molt bé el conjunt, diluït, com ja se sabia, en les
respostes reiterades del marit, amb la dosi previsible de reny, i amb
la, sembla que inesperada, verbositat del fill, que en alguns moments
no podia amagar uns ullets brillants de diversió en anar comprovant
el seu passeig triomfal. Ah, però la mare, que no sabia o no
recordava o a ella no li corresponia, ni havia anat acompanyada per
mossos amb metralladores i un tanc a Andorra qui sap quantes vegades;
això sí, a esquiar només quatre. I aquesta Catalunya que tremolava
d'indignació davant dels atreviments d'alguns inquisidors... Pura
visceralitat amb prou feines continguda, la mare, l'esposa. Si no
hagués estat perquè segurament espòs i fills -i avocat- li deuen
haver demanat mesura, quina lliçó ens hagués donat.
El que no em puc creure és que després
d'anar retransmetent des de les tres tota la sessió, els dels 3/24
hagin tallat l'emissió just en el moment en què, sabedors que tot
estava dit, el representant d'Iniciativa i JPF paticipaven d'un joc
de complicitats disteses pròpies d'aquells que són conscients de
qui guanya i qui perd i ho accepten tàcitament.
Sobre la intervenció dels
representants dels grups polítics no cal concretar res, tot i la
sorpresa que pot haver produït la suavitat del del PP. I, si se'm
permet, i per deformació professional, jo que sóc enormement
desmemoriat -ja no sabria citar el llistat de cotxes de JPF, peça clau de la investigació-, m'he quedat amb un petit fragment d'una frase del del
PSC que dubto que surti en cap crònica:
-També hem sabut, sapigut, perdó...
Perdonat, perdonat, que amb els del PSC
ara cal ser més comprensiu que mai.
3 comentaris:
Ai, Miquel, dius que ets desmemoriat -permetem però em sembla que no-, el que veig que si que saps molt bé és captar les frases d'un i altre. El del PSC, per exemple, i sobretot a la senyora Marta.
Ella diu que Catalunya no mereix això, també és veritat. Ningú mereix això!
Salutacions
Avui hem "sapigut" que no tenen ni cinc, que van amb una mà al davant i l'altra al darrere. Pobrets...
Memòria? Perquè encara ho tenia fresc, Josep, que ara mateix m'he de rellegir i llegir els diaris per recordar.
Ah , els mereixements... Hi ha el que hi ha.
Bé, Carles, algú tenia algun cotxe desballestat que amb prou feines devia tirar; però quan un té poc, fa miracles amb la seua misèria.
Publica un comentari a l'entrada