De jove m'agradava escoltar blues, a la
tarda, però sobretot a la nit. No sé si cada música té les seues
hores, però els meus blues eren especialment nocturns, amb poca
companyia o en solitari; no gaire estona, que el seu ritme és
perillós. Fa temps i temps que no escolto blues seguits, fins i tot
ignoro si encara es toca, vull dir si es toca com abans i interessa a
gaire gent. Avui m'ha vingut bé fer-ne un tastet, curt,
intens.
ILLA HA BEGUT OLI... DE JAÉN
Fa 8 hores
2 comentaris:
El blues necessita un entorn, un espai temps cponcret per a ser escoltat,NO m'phio v eig escoltant-lo a les 10 del matí.
No és ve be Blues autèntic, però escolto sovint antics CD's que tinc de John Mayall. Per cert que hi ha una peça molt bona 'Lousiana sunday afternoon' interpretada per Laura Simó, potser perquè el blues s'ha d'escoltar a Baton Rouge o en l'ambient humit i malaltís de Nova Orleans, on hi viu per cert Anne Rice.
Exacte, Francesc: blues a les 10 del matí! Quina heretgia!
Ei, m'agrada Mayall (l'escoltava en vinil, dels pocs que em queden)
De l'Anne Rice crec que només he llegit un llibre. I de Nova Orleans prefereixo més el jazz una mica mogut, juganer, amb un deix de frivolitat potser francesa. Crec que qualsevol dia, quan vulgui escoltar blues en directe, m'allargaré a Memphis.
Publica un comentari a l'entrada