Camino per Ramón y Cajal. M'aturo. La
pintada -també hi deu contribuir el color i la cal·ligrafia- em
produeix una tendresa infinita. El sentiment dura un nanosegon.
Continuo. Avui el crepuscle em sembla llarg, interminable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada